• Les cessions en exclusiva atribueixen al cessionari la facultat d'explotar l'obra amb exclusió de qualsevol altra persona (inclòs el propi cedent) i, excepte pacte en contra, la d'atorgar autoritzacions no exclusives a terceres persones.

• El cessionari en exclusiva pot transmetre a altres persones el seu dret amb el consentiment exprés del cedent.

• Aquest consentiment no és necessari quan la transmissió es porti a terme per una dissolució o canvi de titularitat de l'empresa cessionària.

• El cessionari no exclusiu pot emprar l'obra segons els termes de la cessió i en concurrència tant amb altres cessionaris com amb el propi cedent. El seu dret és intransmissible, excepte en el cas d'una dissolució o canvi de titularitat de l'empresa cessionària.

• Les autoritzacions no exclusives atorgades per les entitats de gestió per a l'ús dels seus repertoris seran, en qualsevol cas, intransmissibles.

En relació als autors assalariats i tal com estableix l'article 51 LPI :

• La transmissió a l'empresari dels drets d'explotació de l'obra creada en virtut d'una relació laboral es regirà segons el que s'hagi pactat al contracte, el qual s'ha de fer per escrit.

• A falta de pacte escrit, es presumeix que els drets d'explotació han estat cedits en exclusiva i amb l'abast necessari per a l'exercici de l'activitat habitual de l'empresari en el moment del lliurament de l'obra realitzada en virtut d'aquesta relació laboral.

• L'empresari mai pot utilitzar o disposar de l'obra en un sentit o amb finalitats diferents de les derivades d'allò establert als punts anteriors.

• Les entitats de gestió de drets de propietat intel·lectual són associacions privades sense afany de lucre que es dediquen a la defensa i gestió col·lectiva dels drets d’explotació de les obres del seus associats.

• Les entitats de gestió (articles 147-159)
• Règim sancionador de les entitats de gestió (articles 190-192)

• La Comissió de Propietat Intel·lectual pot adreçar-se contra els infractors dels drets de propietat intel·lectual així contra aquells serveis (pàgines d’enllaços) que facilitin la descripció o localització d’obres ofertes sense autorització, portant a terme una activitat activa no neutral (sense limitar-se a activitats merament d’intermediació tècnica). A més, no es té en compte si aquests enllaços són proporcionats inicialment pels usuaris destinataris del servei.

• L’incompliment reiterat (dos o més cops) de requeriments de retirada de continguts declarats infractors pot ser sancionat amb una multa entre 30.000 i 300.000 euros.

• Les entitats de gestió de drets són objecte d’un control més exhaustiu per part de l’Administració Pública.

• S’implanta un model de “finestreta única” amb què es centralitza la facturació i pagament dels imports que els usuaris hagin d’abonar a les entitats de gestió col·lectiva de drets.

• Es modifica la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'Enjudiciament Civil  per tal que es pugui demanar a un jutge la identificació d'un prestador de serveis que difongui a gran escala i de forma no autoritzada continguts protegits.

• L’autor té tot el dret moral i d’explotació i per tant pot dipositar la seva obra, a menys que hagi cedit en exclusiva a una tercera persona el dret d’explotació d’aquella obra (per exemple, a un editor de revista).

• En general, quan es publica a una revista, es transfereix el dret de reproducció i distribució a l’editor. La majoria d’editors comercials internacionals, tot i així, permeten l’autoarxiu en dipòsits digitals amb possibles limitacions (per exemple, no es permet penjar la versió en pdf publicada a la revista, o només es permet un cop exhaurit un termini d'embargament determinat).

• Si l’autor ha transferit els seus drets d’explotació en exclusiva a una tercera persona (editor), l’autor no pot penjar el document al dipòsit sense el seu permís. En el moment d’enviar un article a una publicació periòdica, els autors haurien de ser conscients de si en algun moment han acceptat la cessió d’alguns dels seus drets a l’editor de la revista, en especial el dret de comunicació pública, que és el que li permetria de penjar el seu article al web o dipòsit que considerés més adient. Si no es diu expressament el contrari, els drets d’explotació són de l’autor.

• En cas que l’autor desconegui en quina situació ha transferit els seus drets d’explotació, cal que consulti el full d’acceptació de les normes de publicació o el full de cessió de drets, en el cas de revistes o congressos, o el contracte d’edició en el cas de monografies.

• Si no es disposa d’aquesta informació, es poden consultar les bases de dades Sherpa/Romeo  o Dulcinea, on s’han analitzat les polítiques de drets d’autor de les principals editorials comercials científicotècniques.

Tal com estableix l'article 97 de la LPI:

• Es considera autor d'un programa d'ordinador la persona o grup de persones naturals que l'han creat, o la persona jurídica que es contempla com a titular dels drets d'autor en els casos previstos per la llei.

• Si és una obra col·lectiva, es considera autor, llevat de pacte en contrari, la persona natural o jurídica que l'editi i difongui sota el seu nom. En canvi, si el programa d'ordinador és resultat unitari de la col·laboració entre diversos autors, els drets d'autor corresponen a tots ells en la proporció que aquests determinin.

Si un treballador assalariat crea un programa d'ordinador, en l'exercici de les seves funcions o sota les instruccions del seu empresari, la titularitat dels drets d'explotació (tant del programa font com del programa objecte), corresponen exclusivament a l'empresari llevat de pacte en contrari.

Per obtenir més informació sobre les obres en col·laboració  i les obres col·lectives , es poden consultar les següents fonts

• http://www.legaltoday.com/opinion/articulos-de-opinion/es-lo-mismo-participar-en-una-obra-colectiva-que-en-una-obra-en-colaboracion
• http://queaprendemoshoy.com/tipos-de-obras-i-obras-en-colaboracion-o-de-autoria-conjunta-y-obras-colectivas/