PROPIETAT INTEL·LECTUAL

FAQ sobre propietat intel·lectual: Dret de reproducció

S’entén per reproducció (art. 18 de la LPI) la fixació d’una obra en qualsevol mitjà (paper, electrònic, microfitxa, ...) que en permeti la comunicació i l’obtenció de còpies de tota o d’una part.

La reproducció és un dret exclusió dels autors i, per tant, no es pot fer sense la seva autorització o en els casos previstos per la llei.

A més de les obres excloses de propietat intel·lectual (art. 13 LPI ) o que són de domini públic (art. 41 LPI ), la LPI contempla alguns casos en què es poden fer reproduccions sense l’autorització de l’autor o persona titular dels drets.
 

Art. 31.1
  • Actes de reproducció provisional, sense significació econòmica independent, que siguin transitoris o accessoris i que formin part integrant i essencial d'un procés tecnològic, i l'única finalitat dels quals sigui facilitar una transmissió en xarxa entre terceres parts per part d'un intermediari, o bé una utilització lícita (és a dir, autoritzada per l'autor o per la llei)
Art. 31.2
  • Per a ús privat de la persona copista, sempre i quan es respectin els termes de l'art. 31 LPI
  • Són còpies privades les que dugui a terme una persona física exclusivament per al seu ús privat, no professional ni empresarial, i sense finalitats directament ni indirectament comercials.
  • La reproducció s'ha de fer a partir d’una font lícita, sense vulnerar-ne les condicions d’accés a l’obra o la prestació, i la còpia obtinguda no ha de ser objecte d'una utilització col·lectiva ni lucrativa, ni de distribució mitjançant preu.
  • Queden excloses de la còpia privada les obres comunicades públicament les condicions d'ús de les quals queden recollides a un contracte [llicència d'ús], les bases de dades electròniques i els programes d'ordinador.
Art. 31 bis
  • Actes de reproducció, distribució o comunicació pública de les obres amb fins de seguretat pública o per al correcte desenvolupament de procediments administratius, judicials o parlamentaris.
Art. 31 ter
  • Actes de reproducció, distribució i comunicació pública de les obres ja difoses quan es facin en benefici de persones amb discapacitat, sempre que aquests actes no tinguin finalitat lucrativa, tinguin una relació directa amb la discapacitat en qüestió, i es portin a terme mitjançant un procediment o mitjà adaptat a la discapacitat i es limitin a allò que aquesta exigeixi
Art. 32.1
  • Elaboració de cites només amb finalitats docents o d’investigació, en la mesura justificada per la finalitat d’aquesta incorporació i amb indicació de la font i el nom de l’autor de l’obra utilitzada.
  • Les recopilacions periòdiques efectuades en forma de ressenyes o revistes de premsa tenen la consideració de citacions. No obstant això, quan es realitzin recopilacions d'articles periodístics que consisteixin bàsicament en la seva mera reproducció i l'esmentada activitat es realitzi amb fins comercials, l'autor que no s'hagi oposat expressament té dret a percebre una remuneració equitativa. En cas d'oposició expressa de l'autor, aquesta activitat no s'entén emparada per aquest límit.
  • En tot cas, la reproducció, distribució o comunicació pública, total o parcial, d'articles periodístics aïllats en un dossier de premsa que tingui lloc dins de qualsevol organització requerirà l'autorització dels titulars de drets.

Art. 32, apartats 3-4
  • El professorat d’ensenyament reglat (universitari i no universitari) impartit en centres del sistema educatiu espanyol i el personal d’universitats i organismes públics d’investigació científica poden copiar, distribuir i comunicar públicament petits fragments/parts d’obres i obres aïllades de caràcter plàstic o fotogràfic figuratiu, sense cap finalitat comercial i en la mesura necessària, sempre i quan es compleixin les condicions legals corresponents.
Art. 37.1
  • Reproduccions d'obres fetes pels museus, biblioteques, fonoteques, filmoteques, hemeroteques o arxius, de titularitat pública o integrades en institucions de caràcter cultural o científic, exclusivament per a finalitats d’investigació sense ànim de lucre
Art. 37bis
  • Els centres educatius, museus, biblioteques, hemeroteques accessibles al públic, així com els organismes públics de radiodifusió, arxius, fonoteques i filmoteques poden reproduir les obres òrfenes disponibles al seu fons a efectes de digitalització, posada a disposició del públic, indexació, catalogació, conservació o restauració i comunicació pública (sempre i quan es compleixin els requisits de l'art. 37bis LPI).
Art. 33.2
  • Es poden reproduir, distribuir i comunicar les conferències, al·locucions, informes davant els Tribunals i altres obres del mateix caràcter que s’han pronunciat en públic, sempre que aquestes utilitzacions es realitzin amb l’exclusiva finalitat d’informar sobre l’actualitat. Aquesta última condició no és d’aplicació als discursos pronunciats en sessions parlamentàries o de corporacions públiques. En qualsevol cas, queda reservat a l’autor el dret a publicar aquestes obres en una col·lecció.
Art. 35.2
  • Les obres situades permanentment en parcs, carrers, places o altres vies públiques poden ser reproduïdes, distribuïdes i comunicades lliurement per mitjà de pintures, dibuixos, fotografies i procediments audiovisuals

Tal i com estableix l'art. 40bis LPI , cap de les excepcions  contemplades a la llei poden interpretar-se de manera que la seva aplicació causin un perjudici injustificat als interessos legítims de l'autor o que vagin en detriment de l'explotació normal de les obres a què es refereixin.

Tal i com estableix l'article 32.1 LPI , en determinades circumstàncies es poden reproduir fragments d’obres divulgades (o obres aïllades de caràcter plàstic o fotogràfic figuratiu) si aquests s’utilitzen a mode de cita o ressenya, és a dir:

  • El nou document on s'inclou el fragment citat ha de fer-se amb finalitat docent o d’investigació.
  • La quantitat de l’obra original utilitzada ha de ser prou mesurada.
  • El fragment o imatge ha d'usar-se a títol de citació o per a la seva anàlisi, comentari o judici crític.
  • S’ha d’indicar la font original i el nom de l'autor.

En relació als documents obtinguts d'una base de dades o paquet editorial contractat mitjançant una llicència d'ús, cal tenir molt present que només es poden emprar respectant les condicions establertes al contracte signat amb el proveïdor.

Per exemple, no es pot reproduir una fotografia obtinguda d'una base de dades de fotografies si la corresponent llicència d'ús no ho permet.

Els apartats 3-5 de l'article 32 LPI detallen els casos en què el professorat pot acollir-se al dret d'il·lustració amb fins docents i de recerca:
 

Art. 32.3
  • El professorat d’ensenyament reglat (universitari i no universitari) impartit en centres del sistema educatiu espanyol i el personal d’universitats i organismes públics d’investigació científica poden copiar, distribuir i comunicar públicament petits fragments d’obres i obres aïllades de caràcter plàstic o fotogràfic figuratiu, sense cap finalitat comercial i en la mesura necessària, sempre i quan es compleixin els requisits recollits a l'art. 32.3.
Art. 32.4
  • En el cas concret d’universitats i centres públics d’investigació, es pot reproduir, distribuir i comunicar públicament parts d'obres (impreses o susceptible de ser-ho), inclosos els  llibres de text, manuals universitaris o publicacions assimilades, amb una compensació econòmica obligada, sempre i quan es compleixin els requisits de l'art. 32.4.

Més informació

La reproducció de fotografies o dibuixos és un dret exclusiu dels respectius autors, motiu pel qual no es pot fer sense la seva autorització o en els casos previstos per la LPI:

 

Dret de cita
  • ”És lícita la inclusió en una obra pròpia de fragments d’altres alienes de naturalesa escrita, sonora o audiovisual, així com la d’obres aïllades de caràcter plàstic o fotogràfic figuratiu, sempre que es tracti d’obres ja divulgades i la seva inclusió es realitzi a títol de citació o per a la seva anàlisi, comentari o judici crític. Aquesta utilització només es pot realitzar amb finalitats docents o d’investigació, en la mesura justificada per la finalitat d’aquesta incorporació i amb indicació de la font i el nom de l’autor de l’obra utilitzada...” [art. 32.1].
  • Per tant, es poden reproduir obres visuals senceres en documents docents o d’investigació, sempre que estiguin relacionades amb el contingut de l’estudi que s’està fent i se n’indiqui la font i l’autoria.
  • No obstant això, si l’obra que es vol utilitzar s’ha adquirit mitjançant un contracte o llicència d’ús, caldrà llegir les clàusules per comprovar si el proveïdor permet fer l’ús desitjat.
Obres de domini públic
  • Les obres que són de domini públic també es poden utilitzar sense demanar autorització.
  • Tenen aquesta consideració les obres els drets d’explotació de les quals s’han extingit i que, per tant, poden ser utilitzades lliurement per qualsevol persona sempre que se’n respecti l’autoria i la integritat (articles 26, 41, 128 LPI).
  • En el cas de les fotografies d’autor (obres d’artistes que utilitzen la fotografia com a mitjà d’expressió) els drets d’explotació passen al domini públic després de 80 anys de la mort de l’artista, si aquesta es va produir abans del 7 de desembre de 1987, o fins a 70 anys en els casos de les defuncions posteriors a aquesta data. Si es tracta de fotografies no artístiques aquest període es redueix a 25 anys.
  • Com que no és possible reproduir els documents sense el permís dels autors, exceptuant els casos permesos per la legislació (textos legals, reproduccions fetes per les biblioteques, còpies d’ús privat, etc.), caldria demanar cada cop autorització als autors per reproduir documents del nostre interès.
  • Fer les peticions de manera individual seria molt lent i costós, i de vegades impossible; és per això que les entitats de gestió col•lectiva de propietat intel·lectual (p. ex. CEDRO) faciliten llicències de reproducció, autoritzacions que mitjançant un pagament permeten la reproducció d’obres amb les limitacions que decideixen aquestes entitats.
  • Les còpies del material protegit fetes a copisteries o altres centres que tinguin aparells a disposició del públic no es consideren còpies privades, ja que només ho són les fetes mitjançant aparells el propietari dels quals és la persona copista, i sempre i quan no es faci cap ús col·lectiu ni comercial.
  • Les entitats de gestió col·lectiva de drets de propietat intel·lectual atorguen llicències o autoritzacions de reproducció d’obres amb una sèrie de limitacions. Les copisteries o altres centres amb aparells a disposició del públic han de contractar aquestes llicències, l’import de les quals es negocia en funció del percentatge de còpies del material protegit que fan respecte al total.
  • Les llicències només permeten una reproducció parcial dels documents. Per exemple, hi ha llicències que permeten a les empreses de reprografia la reproducció màxima d'un 10% de l’obra. Els articles es poden fotocopiar sencers encara que superin un percentatge concret de la revista, però si es vol fotocopiar més d’un article del mateix número, es mantenen els percentatges establerts per la llicència.
  • Les fotocopiadores dels despatxos o oficines necessiten una llicència reprogràfica només en el cas que es facin còpies de material protegit amb la mateixa (articles, llibres, etc.).
  • Cal tenir en compte que aquestes còpies de material protegit no es poden considerar d'ús privat, ja que la titularitat de la màquina és de l'empresa, no del personal contractat que la pugui fer servir, motiu pel qual caldria disposar d'una llicència.
  • En canvi, si el personal només utilitza les fotocopiadores de l'empresa per reproduir documents administratius (o altres que no siguin objecte de drets d'autor), no cal contractar cap llicència reprogràfica.

El dret de remuneració per còpia privada és el dret de remuneració que tenen els autors com a compensació de les còpies privades que els usuaris poden fer de les seves obres, és a dir, les còpies realitzades en un àmbit domèstic, sense fer-ne usos col·lectius ni comercials.

Tal i com estableix l'article 25.6 LPI , l’obligació de pagament de la compensació que preveu l’apartat 1 d’aquest article neix en els supòsits següents:

a) Per als fabricants quan actuïn com a distribuïdors i per als adquirents d’equips, aparells i suports materials fora del territori espanyol amb destinació a la seva distribució comercial en aquest, en el moment en què es produeixi per part del deutor la transmissió de la propietat o, si s’escau, la cessió de l’ús o el gaudi de qualsevol d’aquells.
 

b) Per als adquirents d’equips, aparells i suports materials fora del territori espanyol amb destinació a la seva utilització dins del territori esmentat, des del moment de la seva adquisició.

Segons l'article 25.10 LPI, es preveu la constitució per part de les entitats de gestió de drets de propietat intel·lectual d'una persona jurídica que ha d’exercir, en representació de totes, les funcions següents:
 

a) La gestió de les excepcions del pagament i dels reemborsaments.

b) La recepció i remissió posterior a les entitats de gestió de les relacions periòdiques d’equips, aparells i suports de reproducció respecte dels quals hagi nascut l’obligació de pagament de la compensació, elaborades pels subjectes deutors i, si s’escau, pels responsables solidaris, en el marc del procediment per fer efectiva la compensació que es determini mitjançant un reial decret.

c) La comunicació unificada de la facturació.


Darrera actualització: 18/07/2019