Un article científic està en accés obert quan es troba disponible gratuïtament, sense barreres derivades de la propietat intel·lectual i de forma permanent a Internet.
Un article científic està en accés obert quan es troba disponible gratuïtament, sense barreres derivades de la propietat intel·lectual i de forma permanent a Internet.
L’ Accés Obert o Open Access facilita el lliure accés a la producció científica o acadèmica, sense barreres econòmiques o restriccions derivades dels drets de propietat intel·lectual. Engloba articles científics, dades de recerca, objectes d’aprenentatge i treballs acadèmics en general.
La Budapest Open Access Initiative (2002) entén per accés obert els articles amb disponibilitat gratuïta a la xarxa, permetent a qualsevol usuari la lectura, la descàrrega, la còpia, la distribució, la impressió, la cerca o l'ús per a qualsevol propòsit legal, sense cap mena de barrera econòmica, legal o tècnica.
Altres declaracions i iniciatives sobre l'accés obert:
Que un article o treball acadèmic es pugui consultar gratuïtament a la xarxa no vol dir que es pugui utilitzar sense cap restricció. Només es pot utilitzar l'obra d’acord amb la Llei de Propietat Intel·lectual (còpies privades, dret de cita...), però no se'n pot fer cap altre ús sense autorització de l'autor o titular dels drets d'explotació.
En canvi, un article en accés lliure té assignada una llicència Creative Commons que indica en quines condicions es pot utilitzar.
Per aconseguir l'accés obert a la comunicació científica es promouen 2 vies:
La ruta verda o autoarxiu en un dipòsit
Autoarxiva els articles en dipòsits institucionals com UPCommons o en dipòsits temàtics com ArXiv per fer-los accessibles a la xarxa i poder-los reutilitzar. Cal respectar sempre les condicions que estableix la revista on es publica l'article, bàsicament:
En el seu defecte, consulta les polítiques editorials i condicions d'autoarxiu de cada editorial per saber quins usos permeten de les seves publicacions.
La via daurada o les revistes d’accés obert
Aquestes revistes asseguren l’accés obert als articles que publiquen sense cobrar subscripció per l’accés. Les despeses de publicació les cobreixen els autors o les institucions a què pertanyen. Assegura't si el cost de publicar es pot imputar a un projecte de recerca. Consulta els directoris de revistes en accés obert o editorials a on publicar en obert.
La UPC dona suport a aquest moviment internacional amb el dipòsit institucional UPCommons i les normatives aprovades pel Consell de Govern:
Per complir amb els requisits d’aquests mandats, has de publicar l’article a UPCommons tan aviat com sigui possible i, en cap cas, més tard del període establert:
En el procés de publicació d’un article:
Quan l’article s’ha publicat en la revista:
Quan presentis els informes de seguiment dels projectes:
Condicions d'autoarxiu de les principals editorials:
Els directoris següents fan un resum dels usos permesos en cada revista a l'hora d'autoarxivar.
Aquí trobaràs una relació de les principals editorials que editen revistes totalment en accés obert i dels preus per publicar-hi els articles. El preu pot variar segons el títol de la revista:
American Mathematical Society (AMS)
Elsevier
Emerald
IEEE
MDPI
Nature Publishing Group
OmniaScience
Springer
Wiley
Els autors o les seves institucions paguen una quota perquè els seus articles es publiquin en obert, la resta només són consultables per als usuaris subscrits. Aquest és el que s'anomena el model híbrid.
Algunes editorials com l’IEEE (Institute of Electrical and Electronics Engineers) tenen un llistat tancat de revistes amb aquesta opció. D'altres, com la Royal Society of Chemistry, tenen l'opció d'eliminar l'accés restringit dels articles a totes les seves revistes. Consulta a quines editorials pots publicar i quant costa.
Consulta els ajuts per publicar en obert.
Com a membres de la UPC, disposeu dels següents ajuts per publicar en accés obert:
Royal Society of Chemistry (RSC)
Durant el 2019 els autors de la UPC disposen d'un 15% de descompte en la publicació d'articles de les revistes de l'editorial Royal Society of Chemistry (RSC).
SCOAP3
SCOAP3 (Sponsoring Consortium for Open Access Publishing in Particle Physics) és un projecte internacional liderat pel CERN que té per objectiu posar en accés obert prestigioses revistes de física d'alta energia, sense cap cost econòmic per als autors.
La despesa de publicar l'assumeix cada país participant en proporció de la seva producció científica. Els articles es publiquen a SCOAP3 i als webs de les editorials.
Les revistes incloses són:
MDPI
Els autors de la UPC disposen d'un 10% de descompte en la publicació d'articles en les revistes de Multidisciplinary Digital Publishing Institute (MDPI). Totes les revistes són d'accés obert, tenen peer-review i estan indexades al DOAJ. A més, la gran majoria tenen factor d'impacte i estan presents a Scopus.
Alguns dels títols que podeu trobar són:
El preu per publicar varia en funció de l'antiguitat de la revista, amb un cost mitjà de 700 € tot i que alguns títols permeten la publicació sense cap cost per a l'autor.
Publicar en revistes editades per la UPC
A UPCommons podeu consultar tots els articles de les revistes editades en accés obert per diferents unitats de la UPC. Per al procés d'edició i publicació algunes utilitzen el servei de revistes de la UPC i el software Open Journal System (OJS).
Tots elles són d'àmbit politècnic i algunes estan buidades en els índexs internacionals de major prestigi, com ara:
La normativa de la publicació en obert dels projectes finançats per la Comissió Europea queda recollida en el Manual de l'H2020.
També trobaràs informació a:
Guies OpenAire per a investigadors:
Guies OpenAire per a coordinadors i gestors del projecte
Seguint la política institucional d'accés obert de la UPC (punts PAR) i mitjançant UPCommons, acompleixes aquest requisit.
