El dret de distribució és el dret de posar a disposició del públic l’original o còpies d’una obra mitjançant la venda, lloguer, préstec o de qualsevol altra forma.

Només es fa distribució si aquesta és presencial, posant a disposició del públic exemplars en un suport físic concret (paper, disc compacte, vídeo, ..).

A més de les obres excloses de propietat intel·lectual (art. 13 LPI) o que són de domini públic (art. 41 LPI), la Llei de propietat intel·lectual contempla alguns casos en què es poden distribuir obres sense l’autorització de l’autor o persona titular dels drets. Algunes d'aquestes excepcions són:
 

La legislació no contempla la distribució íntegra de material protegit amb fins docents, motiu pel qual el professorat no pot distribuir còpies de documents a la classe sense l’autorització de la persona titular dels drets o el pagament d’una llicència a l’entitat de gestió corresponent.

No obstant això, els apartats 3-5 de l'article 32 LPI detallen els casos en què el professorat pot acollir-se al dret d'il·lustració amb fins docents i de recerca:
 

• El professorat d’ensenyament reglat (universitari i no universitari) impartit en centres del sistema educatiu espanyol i el personal d’universitats i organismes públics d’investigació científica poden copiar, distribuir i comunicar públicament petits fragments d’obres i obres aïllades de caràcter plàstic o fotogràfic figuratiu, sense cap finalitat comercial i en la mesura necessària, sempre que es compleixin els requisits recollits a l'art. 32.3.
   
• En el cas concret d’universitats i centres públics d’investigació, també es pot reproduir, distribuir i comunicar públicament parts d'obres (impreses o susceptible de ser-ho), inclosos els  llibres de text, manuals universitaris o publicacions assimilades, amb una compensació econòmica obligada, sempre que es compleixin els requisits de l'art. 32.4.
   

Més informació

• Distribució és l’acte de posar a disposició de terceres persones els originals o còpies de l’obra, en un suport tangible (venda, lloguer, préstec...).

• En canvi, comunicació pública és l’acte pel qual una pluralitat de persones pot accedir a l’obra sense una distribució prèvia d’exemplars físics a cadascuna d’elles (discursos, recitals, projecció d’audiovisuals, emissió per ràdio, exposició pública d’obres d’art, inclusió de documents a pàgines web, tramesa de documents per correu electrònic...).