PROPIETAT INTEL·LECTUAL

FAQ sobre propietat intel·lectual: Generalitats

La propietat intel·lectual fa referència a les obres que són resultat de l’intel·lecte humà. És un forma de propietat que té el creador d’una obra artística, científica o literària o la que li pertany a l’inventor per les invencions que hagi creat i que inclou:
 

Drets d'autor Drets dels creadors de les obres artístiques, científiques o literàries.
Propietat industrial Dret dret que té l'inventor o creador de procediments, models o dibuixos industrials i el qui adopta o patenta noms, marques, rètols, etc., industrials o comercials, per explotar-los de forma exclusiva.
No obstant això, en el marc jurídic espanyol la Llei de Propietat Intel·lectual (LPI) fa referència exclusiva al dret d’autor, mentre que la propietat industrial queda protegida mitjançant les lleis de patents, marques, etc. 

Tal i com es recull al Cercaterm, els drets d'autor són els drets morals i drets d’explotació que té l'autor d'una obra literària, artística o científica:
 

Drets morals Drets de l’autor, irrenunciables i inalienables, contemplen el dret de l’autor a ser reconegut com a tal així com altres garanties com el dret que té l’autor a que la seva obra es respecti i no es pugui modificar sense la seva autorització.
Drets d'explotació Drets que, en tant que disponibles, són negociables i permeten que l'autor incideixi en la publicació, la distribució o l'explotació de la seva obra, així com que hi faci constar el copyright. Principalment són els drets de reproducció, distribució, comunicació pública o creació d'obres derivades, actes d'explotació que només es poden fer amb el consentiment del titular corresponent o respectant les excepcions que marca la llei.

A més dels drets d'autor morals i d'explotació, hi ha altres drets de propietat intel·lectual (coneguts com drets afins, veïns o connexos), els quals protegeixen l'esforç i l’aportació creativa, tècnica i organitzativa de les persones o institucions que posen les obres a disposició del públic, participen en les indústries culturals i en la relació d'aquestes amb el públic.

Aquests drets afecten a artistes o executants, productors de fonogrames i d'enregistraments audiovisuals, entitats de radiodifusió, creadors de meres fotografies i determinades produccions editorials (obres inèdites en domini públic i altres no protegides per la LPI).

Els articles 10, 11 i 12 de la LPI defineixen les obres subjectes a dret d’autor. De manera general, la llei protegeix la gran majoria de documents que de forma habitual emprem en un entorn acadèmic i docent.

Els exemples que enumera la llei no són exhaustius, és a dir, encara que un tipus de document concret no aparegui a la llista que es proposa no implica que quedi fora de la protecció.

Segons l'art. 13 de la LPI, no són objecte de propietat intel·lectual:
 

  • les disposicions legals o reglamentàries i els seus projectes corresponents
  • les resolucions dels òrgans jurisdiccionals i els actes, acords, deliberacions i dictàmens  dels organismes públics
  • les traduccions oficials de tots els textos anteriors no són objecte de propietat intel·lectual.

 

Tal i com es detalla a Leyes, actos, sentencias y propiedad intelectual (Jorge Rodríguez-Zapata Pérez, p. 76), "els actes en què conclou l'activitat dels diferents poders públics són les lleis, per als poders legislatius, les disposicions normatives i actes per als poders executius, i sentències i autes per a les resolucions del poder judicial".

Qualsevol d’aquests documents pot ser reproduït, distribuït, comunicat públicament o modificat lliurement sense cap autorització prèvia per part del titular dels drets. Cal tenir en compte, però, que només és així en cas de disposar dels textos o fonts oficials originals, no dels textos extrets d’altres publicacions o bases de dades.

Les obres de domini públic són aquelles els drets d’explotació de les quals s’han extingit i que, per tant, poden ser utilitzades lliurement per qualsevol persona sempre que es respecti l’autoria i la integritat de l’obra.

Tots els drets reservats als autors (reproducció, distribució, comunicació pública, ...) continuen essent reservats en l’entorn d’Internet, tot i la facilitat amb què es pot copiar o difondre la informació.

Així doncs, els textos, les imatges, les fotografies, el disseny, les seqüències musicals, els vídeos o audiovisuals,... de qualsevol web, estan protegits per la legislació.

Encara que es pugui accedir a continguts gratuïts, això no autoritza en absolut a l’apropiació de la informació continguda en el web i molt menys a fer-ne un ús contrari a la legislació.

Els drets de propietat intel·lectual són de caràcter territorial, és a dir, cada país els regula amb les seves lleis i només en garanteix la seva protecció dins les pròpies fronteres.
 

Autors espanyols i autors nacionals de la UE
  • Tal i com estableix l'article 199 de la LPI, la legislació espanyola protegeix els autors espanyols així com els autors nacionals d'altres països estats membres de la Unió Europea.
  • Per tant, quan es vulguin utilitzar a l'Estat espanyol obres d'autors estrangers membres de la Unió Europea, cal aplicar la legislació espanyola (tot i que la legislació del país original sigui més o menys permissiva).
Autors no nacionals de la UE, amb els mateixos drets que els espanyols

Gaudeixen dels mateixos drets que els autors espanyols:

  • Els autors nacionals de tercers països (no membres de la UE) amb residència habitual a Espanya
  • Els autors nacionals de tercers països (no membres de la UE) que no tinguin la seva residència habitual a Espanya, en relació a les seves obres publicades per primer cop al territori espanyol o durant els 30 dies següents a que s'hagin publicat en un altre país. No obstant això, el Govern podrà restringir l'abast d'aquest principi en el cas d'estrangers que siguin nacionals d'estats que no protegeixin suficientment les obres d'autors espanyols en supòsits anàlegs.
Altres autors no nacionals de la UE
  • Els autors nacionals de tercers països (no membres de la UE) gaudiran de la protecció que els correspongui segons els convenis i tractats internacionals en què Espanya sigui part i, en el seu defecte, estaran equiparats als autors espanyols quan aquests també ho estiguin als nacionals en el país respectiu.
  • Les obres el país d'origen de les quals sigui un país tercer segons el Conveni de Berna i l'autor de les quals no sigui nacional d'un estat membre de la UE, tenen el mateix termini de protecció que l'atorgat al país d'origen de l'obra (sense que, en cap, cas pugui excedir al termini previst a la LPI).
En tots els casos
  • Independentment de la seva nacionalitat, sempre es reconeix el dret moral dels autors.
     
  • Tots els autors d’obres audiovisuals, sigui quina sigui la seva nacionalitat, tenen dret a percebre una remuneració proporcional per la projecció de les seves obres en els termes de l’article 90, apartats 3 i 4. No obstant això, si es tracta de nacionals d’estats que no garanteixen un dret equivalent als autors espanyols, el Govern pot determinar que les quantitats satisfetes pels exhibidors a les entitats de gestió per aquest concepte siguin destinades als fins d’interès cultural que s’estableixin per reglament.

Les dades en brut no tenen autoria i, per tant, no són objecte de propietat intel·lectual.

No obstant això, cal tenir en compte que sí que ho són les bases de dades on aquestes apareixen. Tal i com estableix l'article 133 de la LPI i la Llei 5/1998 de 6 de març, d’incorporació al Dret espanyol de la Directiva 96/9/CE, del Parlament Europeu i del Consell, d’11 de març de 1996, sobre la  protecció jurídica de les bases de dades:
 

  • El dret "sui generis" sobre una base de dades protegeix la inversió substancial, avaluada qualitativa o quantitativament, que realitza el seu fabricant ja sigui de mitjans financers, inversió de temps, esforç, energia o altres de natura similar, per a l'obtenció, verificació o presentació del seu contingut.
  • Mitjançant aquest dret, el fabricant d'una base de dades pot prohibir l'extracció i/o reutilització de la totalitat o d'una part substancial del seu contingut (sempre i quan l'obtenció, la verificació o la presentació d'aquest contingut representi una inversió substancial des del punt de vista quantitatiu o qualitatiu). Aquest dret podrà transferir-se, cedir-se o donar-se en llicència contractual.
  • Tampoc s'autoritza l'extracció i/o reutilització repetides o sistemàtiques de parts no substancials del contingut de la base de dades que suposin actes contraris a una explotació normal de la mateixa o que causin un perjudici injustificat als interessos legítims del seu fabricant.
  • El dret "sui generis" sobre la base de dades s'aplica sense perjudici dels possibles drets existents sobre el seu contingut (drets d'autor de les obres incloses o altres).

Darrera actualització: 08/03/2019