PROPIETAT INTEL·LECTUAL

FAQ sobre propietat intel·lectual: Dret de comunicació pública

  • El dret de comunicació pública és el dret de portar a terme qualsevol acte pel qual una pluralitat de persones pot tenir accés a l’obra sense la distribució prèvia d’exemplars a cadascuna d’elles.
  • Per exemple, són actes de comunicació pública les dissertacions, projeccions d’obres audiovisuals, exposicions, o transmissions per fil, cable, fibra òptica o procediments anàlegs (transmissions de documents per correu electrònic, la seva inclusió a webs o intranets...).
No es considera pública la comunicació quan es dugui a terme dintre d’un àmbit estrictament domèstic que no estigui integrat o connectat a una xarxa de difusió de qualsevol tipus.

A més de les obres excloses de propietat intel·lectual (art. 13 LPI ) o que són de domini públic (art. 41 LPI ), la Llei de propietat intel·lectual (LPI)  contempla alguns casos en què es poden comunicar públicament obres sense l’autorització de l’autor o persona titular dels drets. Algunes d'aquestes excepcions són:
 

Art. 32, apartats 3-5
  • El professorat d’ensenyament reglat (universitari i no universitari) impartit en centres del sistema educatiu espanyol i el personal d’universitats i organismes públics d’investigació científica poden copiar, distribuir i comunicar públicament petits fragments/parts d’obres i obres aïllades de caràcter plàstic o fotogràfic figuratiu, sense cap finalitat comercial i en la mesura necessària (sempre i quan es compleixin les condicions detallades als apartats 3-5 de l'art. 32 LPI).
Art. 37bis
  • Els centres educatius, museus, biblioteques, hemeroteques accessibles al públic, així com els organismes públics de radiodifusió, arxius, fonoteques i filmoteques poden reproduir les obres òrfenes disponibles al seu fons a efectes de digitalització, posada a disposició del públic, indexació, catalogació, conservació o restauració i comunicació pública (sempre i quan es compleixin tots els requisits detallats a l'art. 37bis).
Art. 31 bis
  • Actes de reproducció, distribució o comunicació pública de les obres amb fins de seguretat pública o per al correcte desenvolupament de procediments administratius, judicials o parlamentaris.
Art. 31 ter
  • Actes de reproducció, distribució i comunicació pública de les obres ja difoses quan es facin en benefici de persones amb discapacitat, sempre que aquests actes no tinguin finalitat lucrativa, tinguin una relació directa amb la discapacitat en qüestió, i es portin a terme mitjançant un procediment o mitjà adaptat a la discapacitat i es limitin a allò que aquesta exigeixi.
Art. 33.2
  • Es poden reproduir, distribuir i comunicar les conferències, al·locucions, informes davant els Tribunals i altres obres del mateix caràcter que s’han pronunciat en públic, sempre que aquestes utilitzacions es realitzin amb l’exclusiva finalitat d’informar sobre l’actualitat. Aquesta última condició no és d’aplicació als discursos pronunciats en sessions parlamentàries o de corporacions públiques. En qualsevol cas, queda reservat a l’autor el dret a publicar aquestes obres en una col·lecció.
Art. 35.2
  • Les obres situades permanentment en parcs, carrers, places o altres vies públiques poden ser reproduïdes, distribuïdes i comunicades lliurement per mitjà de pintures, dibuixos, fotografies i procediments audiovisuals.
Tal i com estableix l'art. 40bis LPI , cap de les excepcions contemplades a la llei poden interpretar-se de manera que la seva aplicació causin un perjudici injustificat als interessos legítims de l'autor o que vagin en detriment de l'explotació normal de les obres a què es refereixin.

Penjar un document tant a Internet com a una intranet d'accés restringit és un acte de comunicació pública (independentment del nombre de persones que hi accedeixin).

Per tant, només es pot penjar una obra a una intranet (encara que sigui d'accés restringit) si es disposa de l'autorització del titular dels drets corresponent.

La difusió a webs públiques o a intranets (webs de campus virtuals d’accés restringit...) de documents escanejats és un acte de comunicació pública.

Així doncs, no es podrà portar a terme sense permís de l’autor o persona titular dels drets a no ser que es tracti d’obres de domini públic o que l'ús que se'n vulgui fer estigui permès a la LPI com a excepció (art. 31-40 LPI).

La legislació actual no tracta directament el tema, tot i que a l’entorn d’Internet s’ha desenvolupat un conjunt de normes ètiques per als usuaris de la xarxa anomenades Netiquette  (Network Working Group, 1995).

Cal considerar alguns tipus d’enllaços que no seria recomanable incorporar al propi web (IPR Helpdesk, 2004):
 

Continguts il·legals

  • Enllaços a pàgines amb continguts susceptibles de violar la legislació nacional (pornografia infantil, apologia del terrorisme, etc.).
Marcs o quadres ("frames")
  • Utilització de marcs o quadres (“frames”), de manera que es veiés a través del propi lloc un altre web aliè. Aquesta pràctica és molt perjudicial per al lloc enllaçat, perquè se’n fa ús del contingut per atreure visites, de manera que el propi lloc s’augmentaria el nombre de visites, amb l’increment de prestigi i possibilitats de publicitat que això suposa, en detriment del lloc enllaçat.
Enllaços interns
  • Inclusió mitjançant un enllaç intern a la pròpia pàgina d’una informació (text, fotografia, logotip, etc.) que induís l’usuari/ària a confusió pel fet de no indicar la procedència real d’aquella informació.
  • El fet d’enllaçar directament una pàgina «interior» d’un web mitjançant un enllaç profund podria causar un perjudici a la persona propietària de la pàgina enllaçada pel fet que aquella visita no quedaria comptabilitzada per no passar per la pàgina principal, tot i que això depèn de la configuració del comptador de visites de la pàgina. Aquesta és segurament una de les recomanacions més difícil de seguir, ja que per a l’usuari/ària d’un lloc web, precisament el més interessant és que si li ofereixi l’adreça directa.

La jurisdicció que regula l'ús dels documents accessibles a la xarxa és la del país on es troba el  titular del web corresponent, titular que no s'ha de confondre amb el proveïdor d'Internet ("Internet Services Provider").

Una eina que es pot consultar per obtenir informació sobre el titular del web és el directori Whois Search  de la Internet Corporation for Assigned Names and Numbers (ICANN) .

La inclusió de qualsevol material docent al Campus Virtual de la UPC és un acte de comunicació pública que només pot fer-se segons el que estableix la Llei de propietat intel·lectual .

En cas contrari, aquesta difusió dels materials docents suposa una infracció dels drets de propietat intel·lectual dels corresponents autors i/o titulars dels drets.

Tenint en compte aquestes premisses, a la pàgina "Drets d'autor dels materials docents del Campus Virtual de la UPC" s'ofereixen un seguit d'indicacions que el PDI de la UPC ha de tenir en compte per tal de no cometre cap infracció dels drets d'autor de tercers.

Els recursos electrònics contractats pel nostre Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius només es poden utilitzar segons el que estableixen les respectives llicència d'ús, contractes en què apareixen tant les obligacions del proveïdor com els usos permesos als usuaris del recurs.

Per tant, si un usuari vol penjar o fer qualsevol altre acte d'explotació d'un document extret d'aquestes bases de dades (IEEE Xplore, Web of Knowledge, etc.), haurà de consultar abans la corresponent llicència d'ús per comprovar si ho pot fer.
 

Consulta'n els usos autoritzats

L'autor de qualsevol publicació només la pot difondre a un dipòsit institucional com UPCommons si conserva la titularitat dels drets d’explotació, és a dir, si no ha els ha cedit en exclusiva a la revista o entitat editora del document.

Per conèixer si s'ha fet aquesta cessió, es poden consultar aquests recursos:

 

Contracte/full de cessió de drets

Document signat per l'autor en el moment de publicar el document

Sherpa/Romeo Pàgina web on es recullen les condicions d'autoarxiu establertes per les principals revistes estrangeres
Dulcinea Pàgina web on es recullen les condicions d'autoarxiu establertes per les principals revistes espanyoles

Les darreres modificacions de l’article 32.2 LPI són:
 

Entitats afectades
  • S'estableix que els prestadors de serveis electrònics agregadors de fragments no significatius de continguts difosos a publicacions periòdiques o a llocs webs d’actualització periòdica, amb una finalitat informativa, de creació d'opinió pública o d’esbarjo, no necessiten cap autorització del titular (excloses les imatges o fotografies). Per exemple, alguns prestadors d'aquests tipus de serveis electrònics són Google News o Menéame.
Pagament d'una taxa
  • Per poder fer-ho, però, han de pagar una compensació equitativa irrenunciable a l’editor de la publicació o altres titulars dels drets mitjançant les entitats de gestió de drets.
  • Aquesta remuneració, coneguda com a “taxa Google”, afecta a qualsevol agregador de continguts que utilitzi fragments de publicacions periòdiques o de llocs web actualitzables i ha estat impulsada principalment per l’Asociación de Editores de Diarios Españoles (AEDE).
Entitats no afectades
  • Sense perjudici d’aquesta taxa, l’article estableix que els cercadors de paraules aïllades no estan subjectes a cap autorització ni compensació sempre i quan no existeixi cap finalitat comercial pròpia, actuïn només com a intermediaris per respondre a les consultes dels usuaris i proporcionin enllaços directes a les pàgines on es troben els resultats.

Darrera actualització: 15/05/2019