DRAC, E-Prints/Congressos UPC i FUTUR són sistemes que permeten gestionar la producció cientificotècnica de la UPC, així com oferir-ne l'accés lliure sempre que l'autor disposi de l'autorització del titular dels drets d'explotació.
En cas contrari, només es mostren públicament les referències bibliogràfiques de les obres dipositades en tancat, la qual cosa en garanteix la conservació i preservació.
Tenint en compte aquestes premisses, es detallen algunes indicacions que el PDI de la UPC ha de considerar per tal de garantir els drets d'autor de terceres persones.
| Descriptor de la Recerca i l’Activitat Acadèmica (DRAC) |
Sistema d'informació amb què la UPC gestiona les activitats següents relacionades amb la producció cientificotècnica del seu professorat i personal investigador (PDI):
|
|---|---|
|
Parts del dipòsit institucional UPCommons, que recull la producció cientificotècnica de la UPC:
DRAC enllaça amb UPCommons, enllaç que garanteix la visibilitat i l'accessibilitat de la producció de la universitat, així com la seva conservació i preservació. |
|
| FUTUR |
Portal que ofereix informació acadèmica dels investigadors en actiu de la UPC (professors, investigadors, personal de suport a la recerca, investigadors en formació i professors emèrits) i del PDI jubilat participant dels Programa UPC Sènior. La informació recollida prové principalment dels sistemes d'informació DRAC i UPCommons, a més de la base de dades de patents Invenes, del portal de projectes europeus CORDIS i d'Altmetric. Dels autors que tenen obres dipositades a UPCommons, s'ofereix un enllaç al registre corresponent de Futur en el cas que aquestes obres provinguin de DRAC. |
La Llei de propietat intel·lectual (LPI) atorga a l’autor d’una obra tots els drets sobre la mateixa. Aquest drets s’agrupen principalment en: drets morals i drets d’explotació.
| Drets morals | Conjunt de drets irrenunciables i inalienables entre els quals es troben el dret a ser reconegut com a tal i el dret a impedir modificacions de la seva obra que suposin un perjudici als propis interessos legítims. |
|---|---|
| Drets d'explotació |
La reproducció, distribució, comunicació pública i transformació de les obres són formes d’explotació de les mateixes:
L'exercici exclusiu d'aquests drets d'explotació correspon a l'autor qui, a diferència dels drets morals, els pot cedir a terceres persones. Per tant, només es pot explotar una obra aliena quan les excepcions recollides a la mateixa llei així ho permetin o amb el consentiment del seu titular dels drets. |
Tot i que els drets d'explotació esmentats a l'apartat anterior pertanyen originàriament a l'autor, aquest els pot cedir a terceres persones amb o sense exclusivitat.
| Cessions NO exclusives |
Permeten al receptor (cessionari) utilitzar l’obra segons els termes de la cessió i en concurrència tant amb altres cessionaris com amb el propi cedent. El seu dret és intransmissible. Per tant:
|
|---|---|
| Cessions en exclusiva |
Atribueixen al receptor (cessionari) el dret d’explotar l’obra amb exclusió d’una altra persona (inclòs el mateix cedent) i, excepte pacte en contrari, el dret d’atorgar autoritzacions NO exclusives a terceres persones. Per tant:
El cessionari en exclusiva pot transmetre a un altre el seu dret amb el consentiment exprés del cedent. A falta de consentiment, els cessionaris responen solidàriament davant el primer cedent de les obligacions de la cessió. |
| Autors assalariats |
Cal considerar que, tal com estableix l'article 51 de la LPI:
|
Per exemple, el ponent autor d'una ponència o comunicació presentada a un congrés, que hagi fet una cessió no exclusiva de la seva intervenció a l'editor o organitzador del congrés, serà qui pugui autoritzar-ne el dipòsit a Congressos UPC. En canvi, si l'autor ha fet una cessió en exclusiva, qui tindrà aquesta potestat serà l’editor o organitzador cessionari dels drets.
En cas que l'autor no conegui quin tipus de cessió va fer, aquesta informació es pot trobar a la mateixa web del congrés, detallada a les normes de presentació/tramesa de les ponències. En cas contrari, l'autor o la biblioteca revisora de la publicació a DRAC haurà de contactar amb l'entitat organitzadora o editora del congrés.
L'Scholar’s Copyright Addendum Engine (SCAE) és una eina en línia desenvolupada per Science Commons i per la Publishing and Academic Resources Coalition (SPARC) amb què els autors obtenen fàcilment un document on poder indicar als editors dels seus articles els drets d'autor que volen retenir. A continuació, només l'han d'imprimir i annexar al "copyright transfer agreement" (que han de signar i enviar a l'editor).
Els documents cientificotècnics presenten diverses versions, segons l'estat de publicació en què es troben:
| Preprint | Document original enviat a l’editor per a la seva possible publicació. Es tracta de la versió pendent d'acceptació (sense "peer review"). |
|---|---|
| Postprint (author’s final draft) |
Document revisat per l'editor, que aquest envia a l’autor abans de la publicació a la revista. Es tracta de la versió pendent de publicació (amb "peer review" però sense maquetar). Algunes editorials també l'anomenen:
|
| Postprint (published version) |
Versió final ja publicada a la revista. Es tracta del PDF publicat amb la maquetació de l'editor (amb "peer review") i que conté l'ISSN, el volum, la paginació, el logotip, etc. Algunes editorials també l'anomenen:
|
Aquesta informació és molt important quan es vol dipositar un document ja que hi ha titulars exclusius dels drets d'explotació (editor/revista, empresa on treballa l'autor...) que només autoritzen la difusió pública d'una de les versions en concret.
Quan es vol dipositar a E-Prints/Congressos UPC un document publicat o pendent de publicació i no es disposa de cap contracte de cessió de drets, l'autor o la biblioteca que revisa la publicació a DRAC ha de consultar la política de drets d’autor de l'editor i/o revista corresponent.
D'aquesta manera, podrà saber si pot fer efectiu el dipòsit i, en cas de ser així, quina versió del document concreta se li permet dipositar i sota quines condicions (amb o sense embargament, amb o sense llicència CC...).
Aquesta consulta es pot fer mitjançant les següents plataformes, les quals detallen les polítiques de drets d’autor de les principals editorials/revistes cientificotècniques, així com les opcions d'autoarxiu que aquestes ofereixen:
| Open Policy Finder | Publicacions internacionals |
|---|---|
| Dulcinea | Publicacions espanyoles |
| Héloïse | Publicacions franceses |
Aquests directoris indiquen quins usos permeten fer els editors amb els articles publicats, amb un enllaç a les corresponents polítiques de copyright.
Sempre s'ha de comprovar la informació a la pàgina web de l'editor on es recull la seva política de copyright, ja que aquesta és la font principal on es garanteix l'actualització de la informació obtinguda.
Pot donar-se el cas que l’actuació anterior no doni la informació necessària o que aquesta digui que l’editor titular dels drets no permet el dipòsit de cap versió. En aquest cas:
| El contacte amb l'editor ha estat possible |
|
|---|---|
| El contacte amb l'editor no ha estat possible |
Si després d'exhaurir totes les actuacions anteriors no s'ha pogut obtenir informació sobre les condicions dels editors per al dipòsit institucional de l'obra, es pot procedir de la manera següent:
|
A continuació, s'ofereix el procediment detallat en aquest apartat de forma gràfica:
Tal com estableix la Normativa sobre els drets de propietat industrial i intel·lectual de la UPC:
Per tant, el dipòsit institucional només es portarà a terme segons les condicions acceptades al conveni o contracte subscrit amb terceres persones.
En cas que el PDI i PTGAS de la UPC necessiti més informació sobre el tema, pot contactar amb el Centre de Transferència de Tecnologia de la UPC (CTT), unitat que ofereix diversos models de contractes amb terceres persones i ofereix assessorament legal en la fase pre-contractual.
L’autor és titular únic dels drets d’explotació de la seva obra, sempre que no els hagi cedit en exclusiva a terceres persones (revista, editorial...).
Si diposita l’obra a E-Prints/Congressos UPC i en el futur la vol publicar, només podria tenir problemes si el receptor dels drets exigeix una cessió exclusiva dels drets i no accepta la difusió prèvia del “preprint”. No obstant això, cal tenir en compte que:
L'ISBN, assignat per l’Agència de l’ISBN als editors o als autors-editors (editors de les seves pròpies obres), és un codi identificatiu de les obres destinades a la venda que facilita les transaccions comercials entre clients clients, llibreries, editorials, etc.
Tal com es detalla a la pàgina "Identificadors bibliogràfics", quan es pugui necessitar un identificador únic per a les obres no venals, es recomana emprar el handle de l'obra dipositada a E-Prints/Congressos UPC i/o el Dipòsit Legal.
La UPC estableix clarament que el mer fet de tenir ISBN no aporta cap puntuació en la valoració de les publicacions fetes pel PDI (criteri establert tant en la puntuació PAR de publicacions de recerca com en la puntuació PAD de publicacions docents).
Tal com estableixen els documents "Criteris per a la valoració de les activitats de recerca (PAR)" i "Modificacions en els punts PAR de la UPC (Acord 16/2012 del Consell de Govern - Document CG 18/02)", els criteris de valoració dels llibres creats per PDI de la UPC són:
| Llibres de tipus 1 |
Llibres que tenen una orientació clarament de recerca i que compleixin TOTS aquests requisits:
|
|---|---|
| Llibres de tipus 2 | Llibres que tenen altres orientacions (de divulgació, manuals, etc). |
Tal com es pot veure, tot i que es demana l'existència de l'ISBN als llibres de tipus 1, aquesta característica no aporta cap puntuació en obres que no hagin estat editades per centres homologats i reconeguts, ni distribuïts per llibreries o altres centres externs a la UPC.
Tal com es detalla a la pàgina "Identificadors bibliogràfics", l'ISSN, assignat per la Biblioteca de Catalunya, és un número d'identificació únic per a publicacions periòdiques.
LA UPC estableix clarament que el mer fet de tenir ISSN no aporta cap puntuació en la valoració dels articles de revista creats pel PDI.
Tal com estableixen els documents "Criteris per a la valoració de les activitats de recerca (PAR)" i "Modificacions en els punts PAR de la UPC (Acord 16/2012 del Consell de Govern - Document CG 18/02)", els articles es valoren en funció de la revista en què s’han publicat segons la classificació següent:
Tal com es detalla a la pàgina "Enregistrament d'activitats acadèmiques i dret a la imatge", hi ha diversos aspectes legals que cal tenir en compte en la gravació i/o difusió d'activitats acadèmiques en què apareguin persones físiques, per tal de protegir el seu dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge.
