PROPIETAT INTEL·LECTUAL

Ús ètic de la informació

Tot i que les tecnologies de la informació i de la comunicació ens permeten crear, modificar, consultar, reproduir i difondre conitinguts d'una manera fàcil, ràpida i econòmica, hem d'estar segurs que en en fem un ús ètic i legal.

    Tot i que és freqüent utilitzar com a sinònims “dret d’autor” i “propietat intel·lectual”, cal tenir en compte que la propietat intel·lectual és un concepte més ampli que inclou també la propietat industrial (patents, marques, models industrials, etc.).

    No obstant això, en el marc jurídic espanyol la Llei de Propietat Intel·lectual (en endavant, LPI) fa referència exclusiva al dret d’autor mentre que la propietat industrial queda protegida mitjançant altres lleis (Llei de patents, Llei de marques, etc.).

    Els drets d'autor tenen la finalitat de protegir i incentivar la creació intel·lectual de les persones, sent objecte d'aquesta protecció les obres literàries, artístiques i científiques (resultat de l'intel·lecte humà).

    La LPI atorga a l’autor d’una obra tots els drets sobre la mateixa (drets morals i d'explotació):
     

    • Son objecte de propietat intel·lectual totes les creacions originals literàries, artístiques o científiques expressades per qualsevol mitjà o suport: llibres, escrits, composicions musicals, obres audiovisuals, obres gràfiques, obres teatrals, mapes, programes d'ordinador, etc.
    • Sense perjudici dels drets d'autor sobre l'obra original, també són objecte de propietat intel·lectual les corresponents obres derivades: traduccions, adaptacions, revisions, resums, arranjaments musicals, etc.
    • Finalment, també és objecte de propietat intel·lectual les bases de dades, tenint en compte únicament la seva estructura (forma d'expressió de la selecció o disposició dels seus continguts).

    Els drets d'autor s’agrupen en drets morals, drets d’explotació i drets afins:

    Drets morals Els drets morals de l’autor són un conjunt de drets irrenunciables i inalienables entre els quals es troben el dret de l’autor a ser reconegut com a tal, incorpora a més a més altres garanties com el dret que té l’autor a que la seva obra es respecti i no es pugui modificar sense la seva autorització.
    Drets d'explotació

    L’exercici exclusiu dels drets d’explotació de les obres correspon als seus autors. No obstant això, els autors poden cedir la titularitat d'aquests drets a terceres persones (amb o sense exclusivitat). Aquests són:

    • Dret de reproducció: reproduccions fetes en paper, microfitxa o qualsevol altre suport digital.
    • Dret de distribució: es fa distribució si aquesta és presencial, posant a disposició del públic exemplars en un suport físic concret paper, disc compacte, vídeo...
    • Dret de comunicació pública: les dissertacions, projeccions d’obres audiovisuals, exposicions, o transmissions per fil, cable, fibra òptica o procediments anàlegs (difusió de continguts a Internet o a intranets).
    • Dret de transformació: traduccions, adaptacions per a infants, resums i extractes, versions teatrals, modificacions d’imatges o logotips...

    El símbol del copyright © (terme amb què la legislació angloamericana designa els drets d’explotació) indica que una obra està subjecta als drets d’autor, així com la persona o entitat titular dels corresponents drets d'explotació. Per tant, l'autor pot posar directament aquest símbol a la seva obra (des del moment de la seva creació) o, en cas que hagi cedit els seus drets, la persona titular dels drets (des del moment d'adquirir-los).

    Els drets d'explotació tenen un termini màxim durant el qual es pot explotar en règim de monopoli l’obra. Un cop exhaurit aquest termini, l'obra és de domini públic i pot ser utilitzada lliurement per qualsevol persona (sempre que es respecti la seva autoria i integritat).

    Drets afins, veïns o connexos

    A més dels drets d'autor esmentats, hi ha altres drets de propietat intel·lectual (coneguts com drets afins, veïns o connexos), els quals protegeixen l'esforç i l’aportació creativa, tècnica i organitzativa de les persones o institucions que posen les obres a disposició del públic, participen en les indústries culturals i en la relació d'aquestes amb el públic.

    Aquests drets afecten a artistes o executants, productors de fonogrames i d'enregistraments audiovisuals, entitats de radiodifusió, creadors de meres fotografies i determinades produccions editorials (obres inèdites en domini públic i altres no protegides per la LPI).

    Atès que la llei atorga l’exclusivitat de l'explotació de les obres als seus autors, aquestes només es poden utilitzar amb el seu consentiment (o amb la del titular dels drets si aquests han estat cedits).

    No obstant això, hi ha alguns casos en què les obres es poden utilitzar sense haver de demanar cap autorització als corresponents titulars dels drets (sempre que es respecti la seva autoria i integritat).
     

    Obres en domini públic

    Les obres en domini públic són aquelles els drets d’explotació de les quals s’han extingit i que, per tant, poden ser utilitzades lliurement per qualsevol persona.

    Com a norma general, una obra és en domini públic 70 o 80 anys després de la mort de tots els seus autors (segons aquesta sigui prèvia o posterior al 7 de desembre de 1987), tot i que el termini varia en funció de la seva tipologia. El càlcul de la data de termini d'aquests drets es pot fer emprant les eines següents:

    Obres que no són objecte de propietat intel·lectual
    • Disposicions legals o reglamentàries i els seus corresponents projectes
    • Resolucions dels òrgans jurisdiccionals
    • Actes, acords, deliberacions i dictàmens dels organismes públics
    • Traduccions oficials de tots els textos anteriors
    Límits o excepcions permeses per la LPI

    Els límits que permeten utilitzar una obra sense haver de demanar cap autorització al corresponent titular dels drets (sempre que es respecti la seva autoria i integritat) es recullen als articles 31-40 de la LPI. Per exemple, alguns d'aquests límits són:

    • Dret de còpia privada
    • Dret de citació i il·lustració en l'ensenyament
    • Dret de reproducció i de préstec (biblioteques i altres entitats de titularitat pública)

      La llicència d’ús és un contracte que se signa entre el propietari dels drets d’explotació d’una obra i la persona que la vol utilitzar. Les clàusules d'aquest contracte detallen tant els usos permesos de les obres com les limitacions d'aquests usos.

      Per tant, la llicència permet al client utilitzar l’obra llicenciada només en les condicions pactades amb el proveïdor corresponent. Aquest seria el cas de diversos recursos d'informació contractats per Bibliotècnica, la biblioteca digital de la UPC, tal com es pot comprovar a la taula Normes d'ús de la informació contractada sota llicència.

      L'accés obert ("open access") és un moviment internacional que s'aprofita d'Internet per posar a l'abast de la societat el coneixement resultant de la recerca feta pels investigadors.

      • La LPI reserva als autors els drets d'explotació de les seves obres i només permet als usuaris de les mateixes alguns usos concrets com el dret de citació o de còpia privada. En cas que es vulguin fer altres usos, cal obtenir l’autorització expressa dels autors i/o titulars dels drets d’explotació.
      • Alguns autors volen facilitar l’ús de les obres que distribueixen a la xarxa per tal de garantir l’accés obert a la informació i al coneixement. Per aquest motiu, les posen a disposició de tothom mitjançant llicències d'ús del tipus "copyleft”, les quals indiquen clarament quins usos es poden fer i sota quines condicions.
      • Per exemple, les llicències impulsades per la Creative Commons Foundation permeten la reproducció, distribució i comunicació pública de les obres llicenciades. Addicionalment, l'autor que ho desitgi també pot autoritzar altres usos més permissius com són la modificació i/o comercialització de les mateixes.
      • En qualsevol cas, sempre s’han de citar i reconèixer els autors originals, així com indicar de forma clara les condicions de la llicència en cas que es reutilitzi o difongui l'obra.

      Quan es graven i/o difonen activitats en què apareixen persones físiques (conferències, classes, presentacions, tutorials educatius...), cal tenir en compte diversos aspectes per tal de protegir el seu dret a l'honor, a la intimitat i a la pròpia imatge.

       

      • "Les dades de caràcter personal són qualsevol informació numèrica, alfabètica, gràfica, fotogràfica, acústica o de qualsevol altre tipus concernent a persones físiques identificades o identificables" (Manual UPC de protecció de dades, p. 6).

      • "El tractament de dades és qualsevol operació o procediment tècnic, sigui o no automatitzat, que permet la recollida, gravació, conservació, elaboració, modificació, consulta, utilització, cancel·lació, bloqueig o supressió, així com les cessions de dades que resultin de comunicacions, consultes, interconnexions i transferències" (Manual UPC de protecció de dades, p. 8).

      • Llevat dels casos previstos per la llei, el tractament de dades personals només és lícit quan l'interessat ha donat el seu consentiment. Aquest consentiment no és necessari per obligació legal, interès públic o exercici de poders públics, tal com es detalla a l'article 8 de la LOPD GDD.
      • El règim de protecció de les dades de caràcter personal no és aplicable als fitxers mantinguts per persones físiques en l’exercici d’activitats exclusivament personals o domèstiques (art. 2.2 LOPD GDD).
      • El dret a la imatge no impedeix la informació gràfica sobre un succés o esdeveniment públic quan la imatge d'una persona determinada aparegui com a merament accessòria (art.8.2, apartat c) LO 1/1982).
      • El dret a la imatge no impedeix la captació, reproducció o publicació d'imatges de persones per qualsevol mitjà, quan es tracti de persones que exerceixin un càrrec públic o una professió de notorietat o projecció pública i la imatge es capti durant un acte públic o en llocs oberts al públic (art. 8.2, apartat a) LO 1/1982).
         

      Enregistrament d'activitats acadèmiques

       

      El plagi és la falsa atribució d’una obra o de part de la mateixa. Per tant, també ho és la inclusió en la pròpia obra d'una part de l’obra d’altri a qui no s’hagi citat.
       

      Evitar el plagi
      Protegir l'autoria de les publicacions

       

      A continuació, s'ofereixen les preguntes més freqüents relacionades amb la propietat intel·lectual dels documents dipositats al dipòsit institucional UPCommons:
       

      Treballs acadèmics UPC
      Producció cientificotècnica UPC
      Materials docents d'Atenea, el Campus Virtual de la UPC

       

       

       


      Darrera actualització: 27/05/2024