Atès que les obres són objecte de protecció, només es podem emprar segons el que permeti la LPI. Per exemple, un professor universitari no pot fer certs usos d'una obra a classe (si aquests no es contemplen a la llei com a excepcions permeses) i, per tant, haurà de demanar abans permís al titular dels drets. Això, òbviament, dificulta l’ús de les obres en entorns acadèmics.
Per exemple, l'autor pot autoritzar la reproducció, distribució i comunicació pública de les seves obres en entorns no comercials, o permetre'n usos més permissius com serien els usos comercials o la creació d'obres derivades (traduccions, etc.).
En qualsevol cas, sempre s’han de citar i reconèixer els autors originals, així com proporcionar un enllaç a la llicència original en cas que es reutilitzi o difongui l'obra.
- Existeixen altres tipus de llicències d'ús, que no són d'accés lliure, amb què els proveïdors de bases de dades i/o paquets editorials detallen als usuaris tant els usos permesos com les limitacions d'ús de les obres llicenciades. Per tant, la llicència permet al client utilitzar l’obra comprada o subscrita només en les condicions pactades amb el proveïdor corresponent.