Les universitats de tot el món estan donant bona acollida a la ciència-ficció. Aquest génere, que ha passat a formar part dels programes acadèmics de literatura, també comença ser utilitzat per moltes universitats com a element que complementa i consolida la formació científica i humanística.
A la Universitat Politècnica de Catalunya hi ha diverses activitats que prenen la ciència-ficció com a base: el Premi UPC de Ciència-Ficció convocat pel Consell Social, assignatures amb molt èxit com "Física i ciència-ficció".
La col·lecció es troba a la Biblioteca Rector Gabriel Ferraté, a la Biblioteca de l'EPSEVG i a la Biblioteca del Campus de Terrassa del Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius.
Als darrers anys les distopies apareixen sovint en novel·les, sèries i pel·lícules. Una distopia és una especulació futurista negativa, no desitjable i poc utòpica, és a dir, una utopia negativa on la realitat transcorre en termes oposats als d'una societat ideal, per tant, vers una societat opressiva, totalitària o indesitjable. Sol fer referència a una societat fictícia (freqüentment emplaçada en el futur) on les tendències socials es duen a extrems apocalíptics.
Les distopies han captivat als lectors durant anys, amb autors com George Orwell (1984), Margaret Atwood (El conte de la serventa) i Suzanne Collins (Els jocs de la fam) . Aquestes novel·les exploren mons distòpics on la llibertat es veu amenaçada i la tecnologia o el control són els eixos principals. En aquesta mostra a planta 3 trobaràs,a part d'aquestes novel·les, d’altres obres també distòpiques. Tria’n una, alimenta el teu cervell i gaudeix de la lectura.
Carme Torras Genís, professora de la UPC, investigadora del camp de la robòtica i la intel·ligència artificial, i escriptora de ciència-ficció, ha estat guardonada amb la Creu de Sant Jordi 2024.
Moltes felicitats!
Producció científica i literaria al catàleg de les biblioteques
El 1r. premi s’ha concedit ex aequo a:
La semana de los tecnoorgas de Miguel Ángel López Muñoz (Madrid), i
Rompenieblas en el abismo, de Raúl David Gonzálvez del Águila, (San Isidro de Níjar, Almería)
Han participat en aquesta edició 70 obres, entre les quals el jurat també ha volgut destacar:
Los últimos días de la Argos, de Jesús Prieto Sánchez (Málaga) i,
Greta y el hipopótamo, de Pascual Díaz García-Baltasar (Sant Sebastián de los Reyes, Madrid).