La col·lecció està formada per més de 9.500 documents, entre els que pots trobar novel·les, còmics i pel·lícules. Si busques un títol concret, fes servir el cercador. La majoria dels documents es poden demanar en préstec. A la Biblioteca Rector Gabriel Ferraté, hi ha una secció de llibres exclosos de préstec on es guarden exemplars descatalogats, amb enquadernacions delicades, amb signatures i dedicatòries dels autors, etc. Demana’ns ajuda si vols consultar-los.
Tens ganes de llegir una novel·la de ciència-ficció però no saps quina? Vols llegir algun dels millors còmics de ciència-ficció que s'hagin fet mai? Doncs, en aquesta secció del portal intentarem resoldre els teus dubtes.
I ho farem de la mà de dos experts en el món de la ciència-ficció que ens ofereixen les seves recomanacions.
Miquel Barceló (1948-2021) va ser enginyer aeronàutic, doctor en informàtica i catedràtic a la Facultat d'Informàtica de Barcelona de la UPC. Va dirigir la col·lecció Nova d'Ediciones B. Autor de, entre d'altres, Ciencia ficción: Guía de lectura, Paradojas: Ciencia en la ciencia-ficción, Testimoni de Narom (premi Juli Verne) i El otoño de las estrellas, les dues últimes les ha escrit juntament amb Pedro Jorge Romero. Barceló va ser l'impulsor del Premi UPC de ciència-ficció que, des de l'any 1991, patrocina el Consell Social de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech. Com a reconegut expert en el tema, recomanava les següents novel·les de cada dècada.
Fundación
Asimov, Isaac
El 1951 apareix en forma de llibre el primer volum d'una de les sèries més famoses i llegides de la ciència-ficció. Durant molts anys va constar només de tres novel·les, però al 1982 va aparèixer la seva continuació, Los límites de la fundación, que va obtenir quasi automàticament, el premi Hugo. El 1961 la trilogia inicial havia obtingut un Hugo especial a la millor sèrie de tots els temps.
El hombre demolido
Bester, Alfred
Una obra fonamental i el primer premi Hugo de la història. Mostra una perfecta harmonia dels elements de la novel·la policíaca de misteri amb els de ciència-ficció, junt amb una qualitat literària poc freqüent en la ciència-ficció de la primera època.
Les característiques fonamentals de la novel·la són el ritme i ll'estil narratiu, juntament amb la correcta extrapolació social i la visió d'un món on la telepatia és un factor present i quotidià i on no s'havia comès cap crim en els últims cent anys. També s'ha de destacar la riquesa en la caracterització psicològica dels personatges, característica poc freqüent en la ciència-ficció de l'època.
En conjunt, una gran novel·la de qualitat superior i estil innovador que va aconseguir el primer premi Hugo.
El fin de la infancia
Clarke, Arthur Charles
Encara que molts crítics destaquen els escassos valors narratius i la mediocritat literària de la novel·la (característica habitual en la prosa de Clarke), s'ha de reconèixer que el llibre és molt recomenable i justifica el gran èxit popular que va tenir, potser perquè de manera quasi inconscient combina adeqüadament els elements d'un mite mesiànic amb un rerefons de modernitat tecnològica.
En qualsevol cas, és una novel·la imprescindible i d'agradable lectura, que trencarà més d'un "cliché" sobre Clarke, a qui molts consideren un autor eminentement científic, inclús obsessionat pel cientifisme.
Cántico por Leibowitz
Miller, Walter M. Jr.
Va guanyar el Premi Hugo de 1961. Està formada per tres novel·les curtes de les quals s'en va iniciar la publicació el 1955 a les pàgines del Magazine of Fantasy and Science Fiction.
La novel·la destaca per les subtils referències a les característiques de la vocació religiosa, la descripció de la vida a una comunitat aïllada i els comentaris sobre el tema de la naturalesa del coneixement científic i de la història.
La qualitat dels relats és tal, que permet garantir l'admiració inclús dels que no troben massa acceptable aquesta ciència-ficció d'ideologia conservadora i el presumible excés de propaganda catòlica.
Una lectura imprescindible, que resulta interessant comparar amb un altre llibre fonamental com Pavana (1968) del britànic Keith Roberts.
Dune
Herbert, Frank
Premi Nebula 1965 (el primer dels atorgats a partir d'aleshores per la SFWA) i el premi Hugo 1966. Molts crítics i vàries llistes realitzades per votació popular la consideren la millor novel·la del gènere.
L'obra de Herbert ha quedat marcada per l'èxit sense precedents d'aquesta obra, composta per dues novel·les breus aparegudes a Astounding (Dune World, el 1963, i Prophet of Dune, el 1965). El llibre va provocar un gran impacte entre els aficionats i, sorprenentment, va tenir un èxit inesperat fora del reduït món de la ciència-ficció. Amb el temps, es va converitr en el primer volum d'una sèrie de qualitat molt desigual i que resulta clarament inferior a la novel·la incial.
La mano izquierda de la oscuridad
Le Guin, Ursula K.
Premi Hugo i Nebula. Representa el salt a la fama d'una de les millors creadores dels anys setanta i una reflexiva introducció de la temàtica del paper dels sexes en la ciència-ficció.
Una novel·la imprescindible entre les moltes d'aquesta escriptora que mereixen aquest qualificatiu. Molts crítics consideren que és l'obra mestra de Le Guin, encara que Miquel Barceló prefereix declarar-se incapaç d'escollir entre aquesta o El nombre del mundo es bosque (1976) o, Los Desposeídos (1974).
Los propios Dioses
Asimov, Isaac
Una gran obra, justament guardonada amb els premis Hugo, Nebula i Locus, que suposa el retrobament d'Asimov amb la novel·la, extensió que havia deixat de cultivar durant més de quinze anys.
L'interès d'Asimov per la sociologia de la ciència i la disciplinada imaginació amb què concep els seus estranys alienígenes són alguns dels millors elements d'aquesta novel·la. La segona part és francament fascinant, mentre que les altres dues representen un dels exponents de la millor producció d'Asimov.
Sens dubte, és la millor novel·la d'Asimov i un llibre de lectura imprescindible per captar la riquesa del gènere.
La guerra interminable
Haldeman, Joe
Premi Hugo, Nebula i Locus, representa un veritable contrapunt ideològic a la famosa Tropas del espacio (1959), de Heinlein. Haldeman, excombatent ferit al Vietnam, contempla el militar desde un punt de vista molt diferent al de Heinlein.
Els crítics l'han comparada també amb El juego de Ender (1985), de Card, que explica una guerra similar, encara que en aquest cas, l'atenció recau en la psicologia del protagonista.
Pórtico
Pohl, Frederik
Un dels llibres més premiats de la dècada. Inicia una tetralogia de gran abast i interès. Va obtenir els premis Hugo, Nebula, Locus i el John W. Campbell Memorial.
El primer èxit del primer llibre ha portat a l'aparició d'una tetralogia formada per: Pórtico, Tras el incierto horizonte, El encuentro i Los anales de los Heechees.
És impossible citar breument la riquesa conceptual i narrativa d'aquesta sèrie, que sorprèn per l'habilitat en el maneig i exposició de gran qualitat d'idees avançades, tant de física i de la informàtica com de les ciències socials i la psicologia. Una verdadera meravella de lectura imprescindible.
Cronopaisaje
Benford, Gregory
Premis Nebula i John W. Campbell Memorial de 1981. En l'opinió de molts crítics, és una de les millors novel·les que ha produït la ciència-ficció en tota la seva història.
Inaugura un nou tipus de ciència-ficció en la que, malgrat la importància de l'element científico-tecnològic, el fonamental és la reflexió sobre la personalitat, la vida i els problemes dels qui fan la ciència.
Una novel·la fonamental en la descripció de com s'elabora la ciència i la difícil relació entre científics i administradors; amb una brillant paradoxa temporal i un missatge d'intenció ecologista. Destaca en la versió anglesa, la contraposició entre els personatges que utilitzen l'anglès britànic i els que parlen en americà, característica que, evidentment, s'ha perdut a la versió espanyola.
Marea estelar
Brin, David
El llibre revelació d'un dels més famosos nous autors dels anys vuitanta. Va obtenir els premis Hugo, Nebula i Locus.
Un intel·ligent i el·laborat esquema que guarda tot el sabor i la meravella de la més clàssica ciència-ficció modernitzada a l'estil dels anys vuitanta. De lectura amena i recomenada.
El juego de Ender
Card, Orson Scott
Novel·la basada en un relat del mateix títol publicat a Analog el 1977 i que va representar per Card el premi Campbell a l'autor més prometedor de l'any, a més d'haver estat finalista en els premis Hugo de 1978. La versió en novel·la va obtenir tant el premi Hugo com el Nebula, i la seva continuació, La voz de los muertos (1986), va aconseguir encara més premis i va obtenir l'Hugo, el Nebula i el Locus. Va ser la primera vegada que un autor aconseguia l'Hugo durant dos anys consecutius i també la primera vegada que dues obres consecutives d'una mateixa sèrie obtenien els màxims guardons del gènere.
Hyperion
Simmons, Dan
Esplèndida i intensa, enlluernadora i complexa. És el relat definitiu sobre els orígens de tot.
Simmons presenta un relat múltiple sobre la intel·ligència, la vida, la galàxia, els universos alternatius i tota la resta.
El libro del día del juicio final
Willis, Connie
Al final d'aquest segle, que ha vist tantes catàstrofes, recordar les catàstrofes de segles anteriors posa les coses en perspectiva. A aquesta novel·la, una viatgera del temps arriba a Anglaterra en temps de la Pesta Negra. La nostra heroïna sobreviu, encara que no sense viure primer moments d'angustia.
Marte rojo
Robinson, Kim Stanley
L'antiga ciència-ficció ho veia fàcil: Mart seria el següent planeta a ser atrapat, encara que no resultaria molt interessant colonitzar-lo. Seria un pas més cap a les estrelles. Encara que, desde els satèl·lits Sputnik, la nostra comprensió de les coses s'ha enfosquit. Mart no és tan fàcil d'aconseguir i seria molt interessant colonitzar-lo.
Aquesta novel·la ens explica que la terraformació podria ser possible. Els detalls són minuciosos i il·luminadors. Els protagonistes són complexos. La tensió és gran. El debat ètic sobre la terraformació és incisiu.
Jordi Ojeda i Rodríguez és doctor enginyer industrial i màster en producció automatitzada i robòtica per la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech.
Col·labora amb la Càtedra Unesco de Tècnica i Cultura, on juntament amb el professor Francesc Solé Parellada ha desenvolupat vàries exposicions, conferències i llibres sobre còmics, com per exemple: "Ciència Ficció o Tecnologies del Futur: la tecnologia en els còmics dels anys cinquanta", "Fars de paper: la llum dels còmics" i "Còmics a port: un univers marítim en vinyetes".
Com a reconegut expert en el tema, ens recomana els següents títols de cada dècada.
'30 | '60 | '70 | '80 | '90 | '00
Flash Gordon
Raymond, Alex
Hi ha algú que no sàpiga qui és Flash Gordon? Autors de diferents generacions reconeixen les influències del personatge i de l’estètica creada per Alex Raymond, un dels grans autors de la història del còmic. Recentment s’han publicat en una bona edició la recopilació de l’obra publicada entre 1934 i 1944 en les planxes dominicals dels diaris americans.
No us perdeu les aventures de Flash, el Dr. Zarkov i Dale Arden lluitant contra el malvat Ming.
També es va fer una adaptació en sèrie per televisió als anys cinquanta i al cine als anys vuitanta, amb pretensions de gran producció.
Valerian
Christin; Mezières
Un dels grans personatges de ciència ficció de tots els temps. Creat a finals dels seixanta, està celebrant el quarantè aniversari anunciant una més de les seves aventures (en porta 17 històries llargues publicades).
Valerian és un agent espai-temporal, acompanyat per Laureline, que viu aventures en escenaris i èpoques de tot tipus al llarg de les històries magistralment dibuixades per Mezières (mestre d’imatges futuristes) i el guionista Christin.
Recentment s’estan reeditant de nou al nostre país, recuperant material inèdit de les primeres aparicions dels personatges.
Hom
Giménez, Carlos
Si tenim en compte que Carlos Giménez és probablement el millor autor de còmics espanyol de tots els temps, i que aquesta és probablement la creació més personal i arriscada, no hi ha res més a dir. Fet originalment als anys setenta, va tenir molts problemes per a publicar-se (ara la podem gaudir reeditada en una edició en condicions).
Hom és una obra mestre, adaptació molt lliure de la novel•la de Brian Al-diss «En el lento morir de la Tierra». Giménez ens transporta en un món llunyà i desconegut on descobrirem forces similituds amb el nostre. En el fons no és més que la clàssica història de supervivència, dels més febles enfront als més grans. El plaer d’una joia al nostre abast.
V de Vendetta
Moore, Alan
Una obra mestre d’un dels millors guionistes i escriptors de l’actualitat: Alan Moore. V de Vendetta, dibuixat per David Lloyd, parteix d’una premissa força delicada avui en dia: el protagonista és un terrorista. Escrita a principis dels vuitanta, en ple govern de la dama de ferro (la Tatcher), descriu una societat totalitària de principis del segle XX, vint anys en el futur.
Al 2006 ha estat portada al cinema, després de retardar l’estrena degut precisament als atemptats de Londres de l’11M. La història parteix d’un fet històric, la detenció el 1605 de Guy Fawkes instants abans de volar el parlament britànic. Qui és V, qui s’amaga darrera de la màscara? Què és el que vol aconseguir? Haureu d’esperar fins el final per descobrir-ho.
Kraken
Bernet, Jordi; Segura, Antonio
És possible que sigui una de les millors obres dels seus autors, per altra banda tots dos amb una gran i variada obra publicada. Antonio Segura com a guionista i Jordi Bernet com a dibuxant construeixen un univers en el subterrani d’una ciutat futurista. Històries carregades d’acció que aprofita al màxim la força del dibuix en blanc i negre de l’original. El Kraken és un monstre que viu al clavegaram de Metropol, perseguit incansablement per una brigada especial de caçadors que intenten acabar amb el seu regnat de terror subterrani.
Un clàssic de ciència ficció dels vuitanta.
Historias de taberna galáctica
Beà, Josep M.
Una de les millors històries de ciència ficció catalanes de tots els temps. Dibuixat i guionitzat per Josep Mª Beà en un dels seus millors moments creatius, recull diferents històries que expliquen per torn varis personatges d’una taberna de l’espai, amb caracteritzacions imaginatives en les formes i procedències.
Les històries explicades per a cada un, permet narrar històries independents entre sí que només tenen en comú la fantasia dels seus narradors.
S’han reeditat les obres de ciència ficció de Beà, donant l’oportunitat de tornar a recuperar amb una correcta edició comentada l’obra original.
Akira
Otomo, Katsuhiro
Probablement l’obra que va ajudar a introduir el manga (còmic japonés) a occident a finals dels anys vuitanta i la dècada dels noranta. L’autor, Katsuhiro Otomo, és hores d’ara un dels grans autors, tant com dibuixant, guionista o director d’animes. Akira és una gran història de ciència ficció que esdevé en un Tokyo futurista, reconstruït sobre les runes de l’antiga ciutat, arrasada després d’una explosió nuclear. Té varies versions publicades (versió, blanc i negre, a color, edició lectura japonesa o occidental, etc).
Es va fer una versió anime (expressió referida a les pel•lícules de dibuixos animats basats en mangas), amb el mateix nom, que resumeix molt la història dibuixada, fent més èmfasi en la part final.
La casta de los metabarones
Giménez, Juan; Jodorowsky, Alexandro
Una de las sagas de ciència ficció més impactants dels darrers anys, amb dibuix de Juan Giménez i guió de Alejandro Jodorowsky, va començar a l’any 1991 i es van publicar vuit números fins el 2003, més La casa de los ancestros, una mena de Making off de la sèrie.
El linatge principal que és l’eix de totes les històries és el dels Castaka, una casta de guerrers invencibles. El paneta on viuen amaga un gran secret: l’epifita, aquesta substància és capaç d’anul•lar la gravetat a qualsevol objecte, per gran que sigui. Un accident fa que hagi de ser venut a l’imperi, amb unes conseqüències imprevisibles. Tot un univers creat pel gran Jodorowsky, magistralment dibuixats per Juan Giménez.
Estela
Buchet, Phillipe; Morvan, Jean-David
Jean David Morvan y Phillipe Buchet han creat una de les sèries més impactants en els darrers anys a la ciència ficció europea. Ja porten vuit números editats i tant ha estat l’èxit que n’han fet una sèrie paral•lela amb la història infantil del personatge principal (i que porta per títol Navis, dibuixada per un autor espanyol, Munuera).
Estela és un convoi de naus espacials que formen una mena de món ambulant, a la cerca d’una planeta on poder viure. En un d’ells es troben a una jove terrícola (única de l’espècie a la nau), que va ser cuidada per un robot des de que la nau on viatjava es va estavellar en un planeta, sense que es coneguin els orígens de tot plegat.
Sky-doll
Barbucci, Alessandro; Canepa, Barbara
Un dels actuals èxits europeus del còmic de ciència ficció, creat per dos autors italians de trajectòria curiosa. La protagonista és “una” robot creada per satisfer el plaer dels homes, on alguna cosa no va com estava prevista: és possible que un robot pugui somiar?
Societat futurista dominada pel fanatisme religiós i les contradiccions morals. Tres números publicats fins el moment.
Cementerio Estelar
Azpiri, Alfonso; Giménez, Carlos
Un còmic dibuixat per Alfonso Azpiri (autor del personatge Lorna, entre d’altres), guionitzat per Carlos Giménez (un dels grans autors de còmics espanyol) i inspirat en relats de Jack London... que més es pot donar. L’àlbum conté tres històries, on el nexe d’unió és el robot Goyo, guarda, i guia turístic del cementeri del planetoide A-62-Z. Fixant-se en les làpides de tres humans enterrats, ens explica la llegenda que hi ha darrera de cada cas.
Un exercici creatiu fet per dos grans amics de carreres consagrades i que de tant en tant es donen el gust de fer el que més els agrada: explicar històries.
Carlitos Fax
Monteys, Albert
Carlitos Fax és el guanyador del Premi al millor guió del Saló del Còmic de Barcelona del 2006.
És el recopilatori de les històries curtes publicades a la revista Mister K, del personatge Carlitos Fax, un fax d’un diari en un futur on les màquines interactuen amb les persones, i que un bon dia decideix que vol ser periodista. Juntament amb el seu amic i company, una càmera de fotos, surten a la cerca de la notícia, malgrat no sempre li surti tot com amb ell li agradaria. Humor simpàtic, molt original i ben dibuixat d’un gran de l’humor del còmic autòcton, l’Albert Monteys.
La Biblioteca Rector Gabriel Ferraté ha rebut com a donatiu la biblioteca particular del senyor Ricard de la Casa, formada per més de 2000 llibres i revistes de ciència-ficció.
Ricard de la Casa Pérez (Barcelona, 27 de febrer de 1954) és professor, escriptor i editor, expert en ciència-ficció.
Fou un dels editors de la revista no professional (fanzine) BEM (1990-2000) i també un dels principals impulsors del portal BEM on Line. Va ser president de l'Associació espanyola de Ciència-ficció i Fantasia (AEFCF) a mitjans dels anys noranta del segle passat.
Entre els llibres del donatiu destaquen els de les editorials Novaro, Bruguera, Edicions B, Martínez Roca i els de les col·leccions Galaxia i Vértice.