Aquest mes ressenya de "Café Budapest" de Alfonso Zapico.
Yechezkel Damjanich, Chaskel, és un jove violinista jueu que viu a Budapest amb la seva mare, supervivent d’Auschwitz, acabada la Segona Guerra Mundial. La situació és difícil i contacta amb el seu oncle Yosef que viu a Jerusalem i que els ofereix casa seva.
En arribar, coneixen el cafè del qual és propietari i què és un lloc de trobada entre àrabs, jueus i occidentals. D’entre tota aquesta gent, Chaskel s’enamora de Yaiza, una jove musulmana. Aquesta convivència però, ès un miratge, ja es comença a albirar el conflicte que esclatarà quan la Gran Bretanya abandoni la zona.
Café Budapest és una història d’amor que neix en un context històric. El 1948, l’ONU proposa la partició de Palestina a conseqüència de l’arribada massiva de jueus que fugen del nazisme: la part occidental de Palestina es divideix en zona àrab i zona jueva. Aquesta proposta no té una bona acollida i s’inicia el conflicte a què, encara avui, estem assistint.
Zapico fa servir una il·lustració sense acolorir, en detall, que embolcalla la història que vol explicar. L’autor diu, en alguna entrevista, que dibuixa ràpidament, sense gaires esbossos, la qual cosa li dona a les seves vinyetes un aire espontani encara que acurat. Per ell, l’important és la història i, en aquest cas i per al lector, també el treball de documentació que aporta llum al terrible escenari actual.
