José Pérez del Rio, conegut també com Don José o el Sr. Pep, va néixer el 24 d’octubre de 1909 al barri de Gràcia de Barcelona. Part de la seva infància la va passar a Cadaqués, a casa de la seva tieta, mestra del poble, i del seu oncle maquinista naval (segurament això va marcar la seva vocació pel mar i va condicionar el seu futur professional).

Als 15 anys, al 1924, va començar els seus estudis a la Escuela Oficial de Náutica de Barcelona i  l’any 1928 va obtenir el Certificat d’Alumne de Màquines. L’any 1933 obtingué el títol de Segundo Maquinista Naval i el 1934 el de Primer Maquinista Naval, títol que posteriorment es va transformar en Maquinista Naval Jefe. Després de navegar durant set anys, dels 18 als 25 anys, en diferents vaixells com el “Poeta Arolas”, “Canalejas”, “Legazpi”, “Teide”, “Ciudad de Palma”, “Villa de Madrid”, “Ciudad de Valencia”, va dedicar-se a la docència, essent professor de l'Escuela Oficial de Náutica de Barcelona durant més de quaranta anys.

L'any 1936 es va casar amb Carmen Palau, quedant vidu l'any 1967.

L’any 1941, després de reprendre els seus estudis de matemàtiques a la Facultad de Ciencias de la Universitat de Barcelona, va va guanyar la càtedra de màquines. Un any més tard, va exercir de secretari de l’escola, càrrec que va ocupar fins al 1958 data en què hi renuncià per poder-se dedicar, entre altres coses, a escriure la seva gran obra Tratado general de máquinas marinas (1959).

L’any 1957 va ingressar a l’Institut of Marine Engineers. A l’octubre de 1964 va prendre possessió de la Cátedra de Motores de Combustión Interna. Va arribar a ser Consejero Nacional de Educación del Ministerio de Educación y Ciencia. Va rebre nombroses condecoracions com el Premi extraordinari de la secció de màquines al 1928 o la Cruz de la Orden del Mérito Naval de Primera Clase amb distintiu blanc (juliol 1970).

L’any 1979 es jubilà i al 1982 va defensar la seva tesi doctoral En defensa de la máquina de vapor amb la qual va arribar a ser el primer marí doctor en Ciències del Mar d'Espanya.

Amant de la música i de la poesia, sabia tocar molt bé el violí i l’any 1972 va publicar el llibre de poesia Vaniloquio.

Després de dedicar la seva vida a la dignificació de la professió del maquinista naval, va morir el 13 d’octubre de 1994 a casa seva a St. Pere de Vilamajor, al Vallès Oriental, on havia passat els seus darrers anys rebent visites d’amics i antics alumnes. A títol pòstum l'Ajuntament el distingí amb la Clau de Vilamajor (2004).