|
Manuel Ribas i Piera (Barcelona 1925 - 2013), arquitecte i llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, fill de Josep Maria Ribas i Casas (1899-1959).
Va començar a donar classes a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona al 1956, on va ser Catedràtic d'Urbanisme del 1956 al 1990 i, després, professor emèrit.
Fou una figura de referència impulsora en l'àmbit de l'urbanisme. A la ciutat de Barcelona va participar en el Pla Provincial de Barcelona (1959-1963), l'esquema director de l'àrea metropolitana (1963-1968), la Rambla del Carmel a Barcelona (1985) i el Pla Especial de la Ronda de Dalt de Barcelona (1987). I, a nivell estatal, en els Plans Generals d'ordenació urbana de Palma de Mallorca, Múrcia (1977), Tortosa (1984) i Ripoll (2008).
En l'àmbit de l'arquitectura, a més d'estar al capdavant del Grup R des de la seva creació el 1952, destaquen els edificis dels Laboratoris Uriach de Barcelona, el campus universitari de la Vall d'Hebrón (com a coautor), la restauració i ampliació del celler de Gandesa i el projecte d'Entorn Monumental del Monestir de Ripoll, entre d'altres obres.
|
| |
Fou membre de l'Institut d'Estudis Catalans des de l'any 1978 i membre de l'Associació de Bibliòfils de Barcelona des de l'any 1959 fins la seva defunció.
El 1992 va rebre la Medalla de Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic i el 2001 la Creu de Sant Jordi.
En motiu de la donació del fons, la Biblioteca de l'ETSAB ha elaborat una guia temàtica sobre ell.
