És indispensable que el treball estigui correctament redactat i estructurat, la seva presentació de forma no adient pot dificultar-ne la lectura. El treball s'ha de redactar amb correcció, en un llenguatge clar i directe, i amb una bona estructuració de la informació. Es tracta de permetre lectures parcials i puntuals.

La creació de treballs acadèmics requereix coneixements sobre la redacció de treballs científics. Així mateix hi ha un conjunt de recomanacions sobre l'estructura i els elements d'un treball que són força universals i que es poden trobar recollides en manuals de metodologia del treball científic i en guies d'estil per a la redacció. Una selecció d'aquests materials es pot trobar a les biblioteques de la UPC:

• Amor Almedina, M.I. (ed.). Guía práctica para el trabajo de fin de grado en educación. Barcelona: Graó, 2017.
• Baelo, M. Guía práctica para redactar y exponer trabajos académicos : TFG, TFM y Tesis Doctoral. Valencia: Tirant Humanidades, 2018.
• Baelo, M. El arte de presentar trabajos académicos ante un tribunal : TFG, TFM y tesis doctoral : guía práctica para estudiantes universitarios. Alacant: Editorial Círculo rojo, 2017.
  González García, J.M., [et al.]. Cómo escribir un trabajo de fin de grado : algunas experiencias y consejos prácticos. Madrid: Síntesis, 2014.
• Icat, M.T. (ed.). Cómo elaborar y presentar un proyecto de investigación, una tesina y una tesis. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2012.
   

Guia de redacció científica del Servei de Llengües

#20 recomanacions per redactar bé

L'estructura del treball hauria d'estar formada, com a mínim, per aquests elements obligatoris: portada, sumari, introducció, cos del treball, conclusions i/o recomanacions i bibliografia. A més a més, si s'escau, es pot incloure algun d'aquests elements que es consideren opcionals: resum, llista d'abreviatures i símbols, annexos i índex alfabètics.

• Portada. És la font que permet identificar el treball. Les dades que s'han de fer constar depenen del tipus de treball, però algunes de les fonamentals són: el títol, l'autor, assignatura, professor i grup, director, departament universitat, títol al qual s'opta (en cas de tesis i projectes de final d'estudis), i data de presentació. Després de la portada s'acostumen a deixar un o més fulls en blancs per cortesia.
• Resum. És un text breu, al voltant d'unes 250 a 500 paraules redactat de forma normalitzada d'acord amb la ISO 214, en què s'informa del contingut i la naturalesa del document, a fi que el lector pugui decidir si vol llegir el treball sencer. S'hi fan constar especialment els objectius, els mètodes, els resultats i les conclusions utilitzant la terminologia normalitzada de la matèria.
• Sumari o taula de contingut. Cal consignar el títol de tots els apartats i les subdivisions per ordre d'aparició en el text amb la indicació de la plana on comencen. Si hi ha il·lustracions i quadres numerats, s'acostuma a fer un sumari específic a part.
• Llista d'abreviatures i símbols. Obligatòriament s'ha de fer constar allò que a priori no pugui ser fàcilment entès pel lectors, tot i que el més senzill és indicar-ne totes les utilitzades al llarg del treball
• Introducció. S'ha de definir breument el propòsit i els objectius, la motivació, l'abast (cronològic, geogràfic, tipològic, etc.) i la seva justificació, un comentari general sobre els documents consultats i la metodologia emprada, els agraïments generals i la data de tancament de les diferents etapes del treball.
  Cos del treball. Ha d'estar dividit en capítols homogenis numerats que es podrien agrupar en quatre grans àmbits: la teoria, el mètode, els resultats i la discussió.
• Conclusions i/o recomanacions. Han de ser el resultat de la presentació clara i ordenada de les deduccions fetes al llarg del treball.
• Bibliografia. El conjunt de documents consultats, citats o no, al llarg del treball, formen la bibliografia que es presenta al final del treball ordenada cronològicament o alfabèticament. Les bibliografies ordenades per temes, amb comentaris o sense, que serveixen per presentar l'estat de la qüestió amb documents que no han estat citats al llarg del treball s'acostumen a donar com annex.
• Annexos. La seva finalitat pot ser completar el cos del treball amb informació que no s'ha encabit per no trencar la presentació lògica i ordenada, o oferir dades complementàries que ajudin a entendre els mètodes emprats. També s'hi poden incloure altres materials complementaris, difícilment intercalables com plànols, mostres, fotografies, glossaris, etc. La informació complementària del treball inclosa en els annexos s'ha de citar al final de cada un d'ells.
• Índex alfabètics. Complementen els sumaris amb punts d'accés més específics. Donat que el treball pot servir per cercar dades molt concretes, és molt útil que el lector pugui trobar-les ràpidament. La generació d'un índex alfabètic de conceptes, de noms de persones, institucions, o llocs significatius, és factible en l'actualitat gràcies als processadors de textos.
   

• Els epígrafs de capítols, apartats i subapartats han d’aparèixer jerarquitzats per la tipografia i amb números aràbics subdividits per punts. Per exemple:
   
  • 2. Capítol
    • 2.1 Apartat
      • 2.1.1 Subapartat
            
• Els annexos s'han d’identificar per lletres majúscules consecutives. Per exemple:
   
  • Annex A
  • Annex B
  • Annex C
     
• Els treballs es presenten en fulls escrits a dues cares.
   
• Tots els fulls, tret de la portada, els fulls de respecte i el sumari, han d'estar numerats amb un número aràbic normalment col·locat en el peu del full que començarà pel número 3 o 4 en funció del nombre de fulls sense numerar que hi hagi al començament.

Espaiat i marges

• Cal observar les prescripcions que es demanin per a la presentació del treball en relació a si el text es pot mecanografiar a un o dos espais. Amb tot, cal recordar que el més correcte és la presentació a dos espais i la utilització d'una sola família de lletres.
• S'ha de deixar respirar el text i, per tant, cal fixar uns marges adients i facilitar la lectura fragmentada del text amb espais entre apartats i paràgrafs.
   

Notes i peus de pàgina

• Les observacions i els comentaris que complementen el text s'han de donar en una nota a peu de pàgina o a final de capítol.
• La indicació en el text serà en superíndex.

Figures i taules 

• Si són essencials per a la comprensió del text principal han d'estar intercalades en el cos del treball dins d'un requadre.
• Cal citar a peu de pàgina el document d'on s'han extret i han d'anar acompanyades d'una llegenda que permeti entendre la figura o la taula. Han d'estar numerades en seqüències diferents per a figures i per a taules.

Com a norma general, no es poden incloure imatges aïllades ni parts d'altres obres en un treball o exercici si no és que: 

• Són continguts d'elaboració pròpia (dels quals no se n'han cedit els drets d'explotació a tercers).
• Es disposa del permís del titular dels drets d'explotació (l'autor o altres a qui s'hagin pogut cedir).
• Es tracta d'una obra amb una llicència d'accés lliure (Creative Commons o similar).
• Es tracta d'una obra de domini públic (l'autor va morir fa més de 80 anys, o de 70 si va traspassar després del 7 de desembre de 1987).

Ara bé, en aplicació de l'article 32 de la Llei de propietat intel·lectual (LPI), sí que es poden incorporar imatges aïllades o fragments d'altres obres tot i que no es tracti d'algun dels supòsits anteriors sempre i quan concorrin les següents condicions:

• Que es tracti d'una obra ja divulgada
• Que la seva inclusió es realitzi a títol de cita o per a la seva anàlisi, comentari o judici crític. P. ex., es pot incloure una imatge que garanteixi la comprensió del text, però no una imatge amb propòsits merament decoratius.
• Que només s'empri amb fins docents o de recerca.
• Que s'utilitzi l'obra en la mesura justificada pel fi d'aquesta incorporació. P. ex., reproduint només el fragment estrictament necessari per fer-ne el comentari, no altres parts més extenses de l'obra.
• Que es faci menció de la font i de l'autor de l'obra utilitzada.

Cal tenir molt present que:

• Es recomana acollir-se a l'article 32 de la LPI només si es té molt clar que es poden complir tots els seus requisits.
• Si l’obra que es vol utilitzar s’ha adquirit mitjançant un contracte o llicència d’ús, cal comprovar igualment si les clàusules del proveïdor permeten fer l’ús desitjat.

Quan s'incorpori una imatge, s'ha d'indicar sota de la imatge, en lletra més petita (per exemple, mida 10), la font o si és d'elaboració pròpia (Font: elaboració pròpia). Tanmateix, la imatge ha d'estar centrada a la pàgina i, si és el cas, ha de mantenir una mida llegible i proporcional al text. Exemple:

També, les figures han d'estar referenciades en el text (per exemple: “com es mostra a la Figura 3”, "tal i com es posa de manifest a la Figura 4.3.") i s'han d'incloure en un llistat propi indicant la pàgina on apareixen. Exemple: