Les edificacions industrials formen part del patrimoni arquitectònic i constructiu que ja des del segle XVIII ens parla de la Revolució Industrial. En un moment de grans canvis socials i econòmics, els edificis han de donar resposta a noves necessitats i, en entorns amb un potent desenvolupament industrial, com el de Catalunya, l'arquitectura i la construcció ens deixen exemples d'immens valor, no només per la incorporació de la tecnologia i l'enginy sinó, en alguns casos, fins i tot amb un desplegament estilístic i estètic que encara enlluerna. Un cas representatiu d'aquesta qualitat tècnica i artística seran els mosaics hidràulics de la casa Escofet. Fundada el 1886 per Jaume Escofet i Milà, l'empresa va ser responsable de la producció de paviments d'emmotllats de ciment que van distingir els interiors dels habitatges gràcies a la consecució d'un material renovador i, alhora, d'alt nivell ornamental amb dissenys que incorporaven des dels gustos modernistes fins a les noves pautes marcades per l'arquitectura racionalista. I, com van fer altres empreses del sector, va produir també els panots de vorera distintius de l'espai públic de la ciutat de Barcelona.