Les escoles d'Arts i Oficis van néixer amb la funció específica de proporcionar un nivell cultural bàsic a les classes socials mitjanes i baixes. L'educació que en elles es rebia era de tipus tècnic, preferentment en matèries amb perspectiva d'ocupació a curt termini.
La preparació que s'adquiria estava orientada a les necessitats del moment concret al país, és a dir a les necessitats d'una petita burgesia industrial gairebé sempre localista i amb escassa influència en els alts estaments nacionals. En l'època de la Il·lustració ja era present aquesta dimensió de l'educació popular, com és la formació professional i tècnica, que es va prolongar també durant el segle XIX, assumida llavors pels decadents gremis, les Societats Econòmiques o les escoles de les Juntes de Comerç.
La Junta de Comerç de Barcelona va mostrar interès per l’avenç que l’ús de la maquinària s’estava introduint en països europeus com Anglaterra i França en l’agricultura, les manufactures i la indústria. Era important el coneixement de les noves màquines com els seus principis mecànics, això van moure la Junta a establir a Barcelona un gabinet de màquines i facilitar la creació d’una escola de mecànica (1808) i més endavant va aconseguir crear una càtedra de maquinària (1833).
En aquesta exposició us presentem una mostra de llibres sobre Arts i Oficis, així com un recull de llibres que tracten els diversos oficis.
Esperem que sigui del vostre interès.
