Una adreça postal no és quelcom que cridi la nostra atenció, però no tothom en té ni des de sempre, malgrat que gràcies a això accedim a serveis tan necessaris com una ambulància o als repartidors, tan enfeinats en aquests temps. Per contra, com tan bé van saber els que no estaven d’acord en fer-les servir, l’estat també utilitza la nostra adreça per trobar-nos i controlar-nos.
Una altra qüestió és la forma de les nostres ciutats, per quina raó en la creació de moltes ciutats nord americanes, els seus fundadors van adoptar la quadrícula i van enumerar els carrers en comptes de anomenar-les.
Donar-li un nom als carrers és també política. És una manera eficaç i discreta de modelar la societat, honrar a persones importants per a la seva història o, en altres casos, no oblidar qui té el poder. Els carrers afavoreixen o actuen contra la segregació? El nom pot condicionar la riquesa d’un carrer? Els nombrosos carrers Martin Luther King atrauen població negra o es dediquen carrers a Luther King en barris negres? És denigrant viure al carrer de l’Ullet?
A través de casos de llocs tan diferents com Haití o Nova York, Deirdre Mask descobreix la importància de situar a les persones en els mapes i com això pot canviar fins i tot, la pròpia percepció.
Com a resultat de la seva recerca, Mask reflexiona sobre si en el futur, les adreces no seran físiques, si es generaran digitalment gràcies a la localització per GPS i parla també de la connexió emocional que es crea amb una direcció física i amb sentit, en contraposició d'una de digital que no significa res més que una posició en el mapa, que pot ser molt útil però que ens desvincula, ens fa “illes batejades per una corporació”