La propietat intel·lectual fa referència a les obres que són resultat de l’intel·lecte humà. És un forma de propietat que té el creador d’una obra artística, científica o literària o la que li pertany a l’inventor per les invencions que hagi creat i que inclou:
 

Tal com es recull al Cercaterm, els drets d'autor són els drets morals i drets d’explotació que té l'autor d'una obra literària, artística o científica:
 

A més dels drets d'autor morals i d'explotació, hi ha altres drets de propietat intel·lectual (coneguts com drets afins, veïns o connexos), els quals protegeixen l'esforç i l’aportació creativa, tècnica i organitzativa de les persones o institucions que posen les obres a disposició del públic, participen en les indústries culturals i en la relació d'aquestes amb el públic.

Copyright és el terme amb què la legislació angloamericana designa els anomenats “drets d’explotació”.
 

• Tot i que jurídicament no són exactament el mateix, sovint els termes “dret d’autor” i copyright es fan servir com a sinònims. A més, el símbol del copyright © s’utilitza per indicar que una obra està subjecta al dret d’autor, amb una reserva de tots els drets per part del titular.

• Atès que aquest símbol detalla qui és la persona titular dels drets d'explotació, només el pot incloure a l'obra l’autor de la mateixa, des del moment de la seva creació, o bé la persona titular dels drets d’explotació (cessionari), des del moment de l’adquisició d'aquests drets.

• El símbol © ha d'anar acompanyat del nom del titular o cessionari i de l'any de divulgació de l'obra. En lloc del símbol © es pot fer servir la paraula "Copyright" o "Copr.", tot i que es recomana fer servir el símbol ©, tal com recull la Universal Copyright Convention.

Els articles 10, 11 i 12 de la LPI defineixen les obres subjectes a dret d’autor. De manera general, la llei protegeix la gran majoria de documents que de forma habitual emprem en un entorn acadèmic i docent.

Segons l'art. 13 de la LPI, no són objecte de propietat intel·lectual:
 

• les disposicions legals o reglamentàries i els seus projectes corresponents
• les resolucions dels òrgans jurisdiccionals i els actes, acords, deliberacions i dictàmens  dels organismes públics
• les traduccions oficials de tots els textos anteriors no són objecte de propietat intel·lectual.

Tal com es detalla a Leyes, actos, sentencias y propiedad intelectual (Jorge Rodríguez-Zapata Pérez, p. 76), "els actes en què conclou l'activitat dels diferents poders públics són les lleis, per als poders legislatius, les disposicions normatives i actes per als poders executius, i sentències i autes per a les resolucions del poder judicial".

Les obres de domini públic són aquelles els drets d’explotació de les quals s’han extingit i que, per tant, poden ser utilitzades lliurement per qualsevol persona sempre que es respecti l’autoria i la integritat de l’obra.

Tots els drets reservats als autors (reproducció, distribució, comunicació pública, ...) continuen essent reservats en l’entorn d’Internet, tot i la facilitat amb què es pot copiar o difondre la informació.

Així doncs, els textos, les imatges, les fotografies, el disseny, les seqüències musicals, els vídeos o audiovisuals,... de qualsevol web, estan protegits per la legislació.

Els drets de propietat intel·lectual són de caràcter territorial, és a dir, cada país els regula amb les seves lleis i només en garanteix la seva protecció dins les pròpies fronteres.
 

Les dades en brut no tenen autoria i, per tant, no són objecte de propietat intel·lectual.

No obstant això, cal tenir en compte que sí que ho són les bases de dades on aquestes apareixen. Tal com estableix l'article 133 de la LPI i la Llei 5/1998 de 6 de març, d’incorporació al Dret espanyol de la Directiva 96/9/CE, del Parlament Europeu i del Consell, d’11 de març de 1996, sobre la  protecció jurídica de les bases de dades:
 

• El dret "sui generis" sobre una base de dades protegeix la inversió substancial, avaluada qualitativa o quantitativament, que realitza el seu fabricant ja sigui de mitjans financers, inversió de temps, esforç, energia o altres de natura similar, per a l'obtenció, verificació o presentació del seu contingut.

• Mitjançant aquest dret, el fabricant d'una base de dades pot prohibir l'extracció i/o reutilització de la totalitat o d'una part substancial del seu contingut (sempre que l'obtenció, la verificació o la presentació d'aquest contingut representi una inversió substancial des del punt de vista quantitatiu o qualitatiu). Aquest dret podrà transferir-se, cedir-se o donar-se en llicència contractual.

• Tampoc s'autoritza l'extracció i/o reutilització repetides o sistemàtiques de parts no substancials del contingut de la base de dades que suposin actes contraris a una explotació normal de la mateixa o que causin un perjudici injustificat als interessos legítims del seu fabricant.

• El dret "sui generis" sobre la base de dades s'aplica sense perjudici dels possibles drets existents sobre el seu contingut (drets d'autor de les obres incloses o altres).