• El professorat d’ensenyament reglat (universitari i no universitari) impartit en centres del sistema educatiu espanyol i el personal d’universitats i organismes públics d’investigació científica poden copiar, distribuir i comunicar públicament petits fragments/parts d’obres i obres aïllades de caràcter plàstic o fotogràfic figuratiu (només si es compleixen les condicions detallades a l'art. 32.3 LPI).

• El personal de les universitats o centres públics de recerca també poden portar a terme actes de reproducció parcial, de distribució i de comunicació pública (a través de xarxes docents internes i tancades) d'un capítol d'un llibre, article d'una revista o extensió equivalent respecte a una publicació assimilada, o extensió assimilable al 10 per cent del total de l'obra (només si es compleixin les condicions detallades a l'art. 32.4 LPI).

• Els centres educatius, museus, biblioteques, hemeroteques accessibles al públic, així com els organismes públics de radiodifusió, arxius, fonoteques i filmoteques poden reproduir les obres òrfenes disponibles al seu fons a efectes de digitalització, posada a disposició del públic, indexació, catalogació, conservació o restauració i comunicació pública (sempre que es compleixin tots els requisits detallats a l'art. 37bis).

• Actes de reproducció, distribució o comunicació pública de les obres amb fins de seguretat pública o per al correcte desenvolupament de procediments administratius, judicials o parlamentaris (art. 31 bis)

• Actes de reproducció, distribució i comunicació pública de les obres ja difoses quan es facin en benefici de persones amb discapacitat, sempre que aquests actes no tinguin finalitat lucrativa, tinguin una relació directa amb la discapacitat en qüestió, i es portin a terme mitjançant un procediment o mitjà adaptat a la discapacitat i es limitin a allò que aquesta exigeixi (art. 31 ter)

• Els treballs i articles sobre temes d'actualitat difosos pels mitjans de comunicació social poden ser reproduïts, distribuïts i comunicats públicament per qualssevol altres de la mateixa classe, si se'n cita la font i l'autor si el treball va aparèixer amb signatura i sempre que no s'hi hagi fet constar en origen la reserva de drets. Tot això sense perjudici del dret de l'autor a percebre la remuneració acordada o, si no hi ha acord, la que es consideri equitativa. Si es tracta de col·laboracions literàries, es necessària, en tot cas, l'autorització oportuna de l'autor (art. 33.1).
   
• Es poden reproduir, distribuir i comunicar les conferències, al·locucions, informes davant els Tribunals i altres obres del mateix caràcter que s’han pronunciat en públic, sempre que aquestes utilitzacions es realitzin amb l’exclusiva finalitat d’informar sobre l’actualitat. Aquesta última condició no és d’aplicació als discursos pronunciats en sessions parlamentàries o de corporacions públiques. En qualsevol cas, queda reservat a l’autor el dret a publicar aquestes obres en una col·lecció (art. 33.2).

• Les obres situades permanentment en parcs, carrers, places o altres vies públiques poden ser reproduïdes, distribuïdes i comunicades lliurement per mitjà de pintures, dibuixos, fotografies i procediments audiovisuals (art. 35.2)

Document signat per l'autor en el moment de publicar el document

• Enllaços a pàgines amb continguts susceptibles de violar la legislació nacional (pornografia infantil, apologia del terrorisme, etc.).

• Utilització de marcs o quadres (“frames”), de manera que es veiés a través del propi lloc un altre web aliè. Aquesta pràctica és molt perjudicial per al lloc enllaçat, perquè se’n fa ús del contingut per atreure visites, de manera que el propi lloc s’augmentaria el nombre de visites, amb l’increment de prestigi i possibilitats de publicitat que això suposa, en detriment del lloc enllaçat.

• Inclusió mitjançant un enllaç intern a la pròpia pàgina d’una informació (text, fotografia, logotip, etc.) que induís l’usuari/ària a confusió pel fet de no indicar la procedència real d’aquella informació.

• El fet d’enllaçar directament una pàgina «interior» d’un web mitjançant un enllaç profund podria causar un perjudici a la persona propietària de la pàgina enllaçada pel fet que aquella visita no quedaria comptabilitzada per no passar per la pàgina principal, tot i que això depèn de la configuració del comptador de visites de la pàgina. Aquesta és segurament una de les recomanacions més difícil de seguir, ja que per a l’usuari/ària d’un lloc web, precisament el més interessant és que si li ofereixi l’adreça directa.

• S'estableix que els prestadors de serveis electrònics agregadors de fragments no significatius de continguts difosos a publicacions periòdiques o a llocs webs d’actualització periòdica, amb una finalitat informativa, de creació d'opinió pública o d’esbarjo, no necessiten cap autorització del titular (excloses les imatges o fotografies). Per exemple, alguns prestadors d'aquests tipus de serveis electrònics són Google News o Menéame.

• Per poder fer-ho, però, han de pagar una compensació equitativa irrenunciable a l’editor de la publicació o altres titulars dels drets mitjançant les entitats de gestió de drets.

• Aquesta remuneració, coneguda com a “taxa Google”, afecta a qualsevol agregador de continguts que utilitzi fragments de publicacions periòdiques o de llocs web actualitzables i ha estat impulsada principalment per l’Asociación de Editores de Diarios Españoles (AEDE).

• Sense perjudici d’aquesta taxa, l’article estableix que els cercadors de paraules aïllades no estan subjectes a cap autorització ni compensació sempre que no existeixi cap finalitat comercial pròpia, actuïn només com a intermediaris per respondre a les consultes dels usuaris i proporcionin enllaços directes a les pàgines on es troben els resultats.