PROPIETAT INTEL·LECTUAL

Obres de domini públic

Les obres de domini públic són aquelles els drets d’explotació de les quals s’han extingit i que, per tant, poden ser utilitzades lliurement per qualsevol persona sense haver de demanar permís ni pagar al titular original.

No obstant això, sempre s'ha de respectar l’autoria i la integritat de l'obra original, en els termes previstos als apartats apartats 3r i 4t de l'article 14 de la Llei de propietat intel·lectual.

Els drets d’explotació de l’obra duren, de manera general (creacions originals literàries, artístiques o científiques), fins a 80 anys després de la defunció de l’autor principal i secundari (traductors, il·lustradors...), si aquesta es va produir abans del 7 de desembre de 1987, o fins a 70 anys en els casos de les defuncions posteriors a aquesta data [Capítol I i Disposició transitòria quarta de la Llei de propietat intel·lectual].

Atès que no es podrà aplicar el termini de 70 anys fins l’any 2058 (1988+70 = 2058), a data de 2018 són llibres de domini públic aquells els autors dels quals van morir abans del 1938 (2018-80=1938).
  • El termini de protecció comença a comptar a partir de l'1 de gener de l'any següent a la mort o declaració de defunció.
     
  • Cal tenir molt present que aquest còmput s'ha de fer tant amb els autors principals de l'obra com amb els secundaris que han fet possible la seva edició (traductors, il·lustradors, revisors, autors de notes o interpretacions...). Per tant, sovint es dóna el cas que només és de domini públic el text original d'una obra, no el de les edicions posteriors on s'ha fet una nova feina de maquetació, revisió, etc.
     

Durada general de drets: aspectes a tenir en compte

Obres pòstumes, pseudònimes o anònimes

70 o 80 anys des de la seva divulgació lícita (segons aquesta sigui prèvia o posterior al 7 de desembre de 1987).

El termini de protecció comença a comptar a partir de l'1 de gener de l'any següent al de la primera divulgació lícita. Si abans d'acabar aquest termini es conegués l'autor, serà d'aplicació allò establert al punt anterior.

Obres en col·laboració

Els drets de les obres resultat unitari de la col·laboració de diversos autors, duraran tota la vida dels coautors i 70 o 80 anys des de la mort o declaració de defunció de l'últim coautor supervivent (segons aquesta sigui prèvia o posterior al 7 de desembre de 1987).

Sense perjudici d'allò pactat entre els coautors, aquests podran explotar separadament les seves aportacions, excepte que això perjudiqui l'explotació comuna. Els drets de propietat intel·lectual sobre una obra en col·laboració corresponen a tots els coautors en la proporció que ells determinin.

Obres col·lectives

70 o 80 anys des de la divulgació lícita de l'obra protegida  (segons aquesta sigui prèvia o posterior al 7 de desembre de 1987).

Es considera obra col·lectiva la creada per iniciativa i sota la coordinació d'una persona natural o jurídica, que l'edita i divulga sota el seu nom, i està constituïda per la reunió d'aportacions de diversos autors la contribució personal dels quals es fon en una creació única i autònoma (sense que sigui possible atribuir separadament a qualsevol d'ells un dret sobre el conjunt de l'obra realitzada).

Programes d'ordinador

Si l'autor és una persona natural, s'aplica la regla general dels 70/80 anys des de la seva mort.

En canvi, si l'autor és una persona jurídica, cal comptar 70/80 anys des de l'1 de gener de l'any següent a la seva primera divulgació lícita o a la seva creació (si aquest no ha estat divulgat).

El termini general de protecció dels drets d'explotació pot variar amb tipus concrets d'obres, com pot ser el cas d'enregistraments sonors, produccions audiovisuals o fotografies:
 

Tipus d'obra Durada dels drets d'explotació
Composicions musicals amb lletra 70 anys a partir de la mort del darrer autor supervivent (autor de la lletra o autor de la composició musical) (art. 28 LPI).
Gravacions d’interpretacions artístiques i execucions musicals publicades o comunicades lícitament al públic, mitjançant un fonograma 70 anys després de la data de la primera publicació o comunicació lícita (art. 112 LPI)
Fonogrames publicats o comunicats públicament durant els 50 anys posteriors a la seva gravació

70 anys després de la primera publicació o comunicació lícita al públic (art. 119 LPI).

Produccions audiovisuals 50 anys a partir de l’1 de gener de l’any següent a la realització de la producció, tot i que també cal fer el còmput corresponent per als drets d’explotació de l’autor de la producció (director, guionista...) (art. 125 LPI).
"Fotografies originals" 70 o 80 anys des de la mort de l’autor (segons aquesta sigui prèvia o posterior al 7 de desembre de 1987)
"Meres fotografies" les fotografies que no siguin “originals” des d’un punt de vista artístic (“meres fotografies”) només estan protegides durant 25 anys des de l'1 de gener de l'any següent a la creació de la fotografia (art. 128 LPI).

Els drets de propietat intel·lectual són de caràcter territorial, és a dir, cada país els regula amb les seves lleis i només en garanteix la seva protecció dins les pròpies fronteres. Tal i com estableix l'article 199 de la Llei de propietat intel·lectual (LPI):
 

Protecció aplicable Nacionalitat dels autors
Legislació espanyola

Autors espanyols i nacionals d'altres països membres de la UE.

Autors nacionals de països no membres de la UE, amb residència habitual a Espanya.

Autors nacionals de països no membres de la UE, que no tinguin la seva residència habitual a Espanya. Aquesta protecció només abasta les obres publicades per primer cop al territori espanyol o durant els 30 dies següents a que s'hagin publicat en un altre país. El Govern, però, podrà restringir aquest principi en el cas d'estrangers nacionals d'estats que no protegeixin suficientment les obres d'autors espanyols en supòsits anàlegs.

Protecció recollida als convenis i tractats internacionals en què Espanya sigui part

Autors nacionals de tercers països.

En defecte de convenis i tractats, els autors estaran equiparats als autors espanyols quan aquests també ho estiguin als nacionals en el país respectiu.

Protecció atorgada al país d'origen de l'obra, sense que, en cap, cas pugui excedir al termini previst a la LPI

Obres el país d’origen de les quals sigui d’acord amb el Conveni de Berna un país tercer i l’autor de les quals no sigui nacional d’un Estat membre de la UE.

Existeixen diverses interfícies amb què poder calcular quines obres esdevenen de domini públic segons la corresponent legislació:
 

REBIUN Taula de durada del dret d'autor que facilita el càcul de la data de termini d'aquests drets segons la legislació espanyola, així com els aspectes a tenir en compte segons el tipus de document que es vulgui utilitzar.
Biblioteca Nacional de España Llistat d'autors espanyols dels quals disposa obres al seu fons que ja estan en domini públic.
Europeana Public domain calculator, interfície que abasta les diverses legislacions europees (inclosa l'espanyola)

En relació al domini públic de les digitalitzacions d'obres de domini públic, cal tenir en compte que:
 

  • Només són obres de domini públic les obres originals, no les obres derivades o edicions posteriors de les mateixes (les quals suposen un nou treball de traducció, revisió, maquetació, etc., i que, per tant, disposen d'un nou titular de drets d'autor).
  • L'article 129.2 de la LPI estableix que els editors d'obres en domini públic gaudeixen del dret exclusiu d'autoritzar la reproducció, distribució i comunicació pública de les esmentades edicions sempre que puguin ser individualitzades per la seva composició tipogràfica, presentació i altres característiques editorials.
  • Per tant, si es vol emprar una obra de domini públic digitalitzada, s'ha d'estar molt segur de si aquest fitxer és una mera reproducció mecànica de l'obra original (la qual cosa no atorgaria cap dret de protecció) o de si es tracta d'una nova edició amb característiques editorials pròpies. En aquest últim cas i sense perjudici de les exempcions legals existents, s'hauria de demanar permís al nou titular dels drets d'explotació per poder emprar l'obra.
Podeu trobar més informació sobre la digitalització de documents històrics al blog Legalment.

Existeixen diversos dipòsis i cercadors que ofereixen, de forma parcial o total, la reproducció digital d'obres de domini públic:

Per poder recuperar les obres de domini públic a cadascun dels repositoris o llocs web, cal aplicar els límits propis de cada interfície.

Per tal de facilitar aquesta recuperació, Creative Commons, amb el recolzament d'Europeana, promou marcar-les tal i com es detalla a la seva web "Public Domain Mark".

Més informació



Darrera actualització: 23/01/2019