El Nom Bibliogràfic Únic (NBU) permet als autors emprar la mateixa signatura a totes les publicacions científiques produïdes durant la seva trajectòria professional, la qual cosa garanteix la seva recuperació i visibilitat a bases de dades i altres sistemes d’informació. A continuació, s’ofereix als autors membres de la UPC un seguit de recomanacions a tenir en compte a l’hora de triar una forma normalitzada del seu nom personal i filiació institucional. Aquestes recomanacions s’han elaborat prenent com a referència la versió 17/01/07 del document “Propuesta de manual de ayuda a los investigadores españoles para la normalización del nombre de autores e instituciones en las publicaciones científicas”, document elaborat per a la FECYT pels grups d'investigació EC3 de la Universidad de Granada i Análisis Cuantitativos de Ciencia y Tecnología del CINDOCCSIC.

• Nom personal
  • Noms de pila
  • Cognoms
  • Identificadors numèrics ORCID, Scopus Author ID i WOK ResearcherID

• Filiació institucional
  • Llengua
  • Forma (completa i abreujada)
  • Nivells estructurals

• Exemples 

• Relació amb altres sistemes d'indexació
  • Catàleg de les Biblioteques de la UPC
  • UPCommons
  • Conclusió

• Més informació

Nom personal

A l’hora de triar la forma desitjada, cal tenir present que moltes bases de dades consideren com a cognom la darrera paraula del nom personal i que abreugen els elements restants del mateix a la seva inicial. Per tant, el nom “Andrés García Pérez” queda incorrectament indexat sota la forma “Pérez, A. G.”. Per tal d’evitar aquest error, es pot incloure un guionet entre aquells elements que la base de dades no hauria de separar (Andrés García-Pérez).

Noms de pila

 
En el cas dels noms compostos (Josep Maria, Anna Maria, ...), es recomana als autors signar les seves  publicacions amb el primer nom complet i la inicial del segon perquè, d’aquesta manera, la base de dades ja no interpreta la inicial del segon nom com un cognom:

• Josep M.
• Anna M.

Tot i això, si l’autor desitja incloure el segon nom, ha de posar un guionet d’unió entre cadascun dels elements per tal d’indicar als sistemes d’indexació que tots ells formen part del nom, no del cognom:

• Josep-Maria
• Anna-Maria
• J.-Maria
• A.-Maria

Si el nom original inclou un guionet entre els elements del nom compost (Jan-Suen, Jean-Paul, ...), aquest es pot conservar seguint els mateixos criteris anteriors:

• Jan-Suen Porcel
• Jan-S. Porcel
• J.-Suen Porcel

Si els noms compostos estan units per partícules, com articles o preposicions (Maria del Carme, Maria dels Àngels, ...), es recomana als autors ometre-les a les seves signatures, ja que generen molts problemes d’indexació i recuperació:

• Maria C.
• Maria A. 

Tot i això, si els autors desitgen conservar la integritat dels seus noms amb les partícules, han de posar un guionet d’unió entre cadascun dels elements per tal d’indicar als sistemes d’indexació que tots ells formen part del nom, no del cognom:

• Maria-del-Carme
• Maria-del-C.
• M.-del-Carme
   
• Maria-dels-Àngels
• Maria-dels-A.
• M.-dels-Àngels 

Cognoms

Si s’inclouen els dos cognoms a la signatura, pràctica recomanada als autors amb un primer cognom freqüent, cal afegir un guionet entre ambdós per tal d’evitar una indexació incorrecta a les bases de dades pel darrer cognom (el guionet  indica que el primer cognom no és el segon element d’un nom compost):

• Adrià Pérez-González

Si els cognoms originals contenen guionets, es recomana no separar els elements que es troben units pels mateixos.
Per exemple, si “Amèlia Balcells-Rocha Valero” vol signar amb un sol cognom, ha d’emprar la forma “Amèlia Balcells-Rocha”. En canvi, “Amèlia Balcells Rocha-Valero” ha d’usar la forma “Amèlia Balcells” per fer el mateix (sense separar els cognoms “Rocha-Valero” units originàriament amb un guionet).

Els autors que vulguin mantenir les partícules  dels seus cognoms (articles, preposicions, …), també han d’incloure un guionet entre els mateixos:

• Pere de-la-Vega
• Amèlia la-Banda
• Ernest Masó-i-Giner

En aquest cas, els autors seran indexats sota aquestes partícules (de la Vega, la Banda, ...), així que si l’autor vol ser indexat pel primer cognom (Vega, Banda, ...) ha d’ometre-les a la seva signatura:

• Pere Vega
• Amèlia Banda
• Ernest Masó-Giner 

En qualsevol cas, és molt important que els autors emprin sempre la mateixa forma del seu nom a totes les publicacions.

Identificadors numèrics ORCID, Scopus Author ID i WOK ResearcherID

• Open Researcher and Contributor ID (ORCID) és una organització sense ànim de lucre que ha desenvolupat un identificador únic per als autors de treballs científics.

• Aquesta iniciativa, recolzada pels principals editors i institucions de recerca, garanteix no només la distinció inequívoca de la producció científico-tècnica dels investigadors, sinó també un mètode efectiu per poder enllaçar les activitats de recerca referenciades a diferents sistemes d'informació.

• Aquests sistemes d'informació abasten les diverses bases de dades bibliogràfiques, com Scopus o Web of Knowledge, així com altres sistemes relacionats amb la comunicació científica (lliurament de "preprints" als editors, atorgament de subvencions o altres processos relacionats amb la gestió de les patents).

• És per aquest motiu que, independentment del Nom Bibliogràfic Únic (NBU) emprat per cada investigador, es recomana la inclusió del propi codi ORCID a la seva signatura.

Trobareu més informació sobre aquest codi a:

 Open Researcher and Contributor ID (ORCID)

• Tal i com s'explica a les següents recomanacions, també cal tenir en compte que les plataformes Scopus i Web of Knowledge ofereixen eines que permeten la unificació de les possibles formes duplicades dels autors i l'obtenció del corresponent identificador personal únic (Scopus Author ID i WOK ResearcherID):

 Unificació del nom d'autor a Scopus i a Web of Knowledge

Filiació institucional

Els noms institucionals presenten el mateix problema que els noms personals, ja que la indicació de la filiació de manera variant a les publicacions impedeix una recuperació real de la producció científica de la universitat.

Llengua

Tot i que molts investigadors consideren que la traducció a l’anglès del nom de la institució afavoreix la seva visibilitat internacional, s’ha detectat que aquesta pràctica dificulta la recuperació de la producció científica per la diversitat de formes sota les quals es troba.

Per tant, es recomana emprar el nom normalitzat en català, tant de la universitat com de la unitat o unitats estructurals de què n’és membre l’investigador. 

Forma (completa i abreujada)

Als efectes de comunicació, el nom oficial d'Universitat Politècnica de Catalunya s'acompanya del descriptor "BarcelonaTech":

Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC)

Per tal de garantir la seva identificació i recuperació, el nom normalitzat de la universitat i de les seves unitats estructurals s’indicarà de forma completa i abreujada amb les sigles corresponents (sempre i quan existeixi aquesta forma abreujada):

• Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC)
• Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
• Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) 

Nivells estructurals

A més de la unitat o unitats estructurals que l’autor vulgui fer constar a la filiació, sempre ha d’incloure a continuació la menció de la universitat, així com l’adreça postal de la unitat que consideri pertinent (departament, institut, ...).

En els casos en què es necessiti indicar més d’una unitat estructural, es recomana fer-ho en el següent ordre de citació: 

1. Departament
2. Grup de recerca
3. Institut de recerca
4. Laboratori de recerca
5. Centre de recerca
6. Càtedra
7. Servei universitari
8. Centre docent

• Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC)
• Adreça postal 

Tots aquests elements de la filiació institucional han de separar-se amb comes.

Per localitzar el nom normalitzat, sigles i adreça postal de les diverses unitats estructurals, es recomana la consulta del directori de la UPC i/o de les respectives pàgines web. 

Exemples

 Maria J. Ventura
ORCID ID: 0000-0001-XXXX-XXXX

Departament d’Arquitectura de Computadors (DAC), Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), Campus Nord, Edif. D6, C. Jordi Girona, 1-3, 08034 Barcelona, Spain

 Martina Galindo-Capell
ORCID ID: 0000-0002-XXXX-XXXX         

Departament d'Enginyeria Química (EQ), Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB), Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), Campus Sud, Edif. PG, Av. Diagonal, 647, 08028 Barcelona, Spain

 Blai Blanc-Font
ORCID ID: 0000-0002-XXXX-XXXX    

Institut d'Organització i Control de Sistemes Industrials (IOC), Universitat Politècnica de Catalunya · Barcelona Tech (UPC), Campus Sud, Edif. H, Av. Diagonal, 647, 08028 Barcelona, Spain 

 Albert de-Alba-Carreras
ORCID ID: 0000-0002-XXXX-XXXX  

Departament de Matemàtica Aplicada III (MA3), Laboratori de Càlcul Numèric (LaCàN), Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB), Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), Campus Nord, Edif. C2, C. Jordi Girona, 1-3, 08034 Barcelona, Spain

 Relació amb altres sistemes d'indexació

• Tal i com ja s’ha explicat, la forma NBU triada per l’autor com a signatura de les seves publicacions serveix per evitar indexacions incorrectes a algunes bases de dades, els sistemes d’indexació de les quals realitzen conversions automàtiques dels noms (considerant el darrer element com a cognom i abreujant els elements restants en inicials).

Per exemple, aquest seria el cas de les bases de dades Scopus i Web of Knowledge, les quals ofereixen eines que permeten la unificació de les possibles formes duplicades dels autors i l'obtenció del corresponent identificador personal únic (Scopus Author ID i WOK ResearcherID):

 Unificació del nom d'autor a Scopus i a Web of Knowledge

• No obstant això, cal tenir en compte que hi ha sistemes d’informació (com els catàlegs de biblioteques i dipòsits institucionals) que no realitzen aquesta conversió automàtica, ja que estan dotats de sistemes d’indexació que permeten mostrar correctament formes més completes dels noms.

Aquests sistemes d’indexació  més flexibles garanteixen als autors que sota el seu nom només es trobin els seus documents, evitant una recuperació incorrecta de documents d’altres autors amb els quals comparteixen, per exemple, el primer cognom i inicial del nom de pila.

• Tant el Catàleg de Biblioteques de la UPC com el dipòsit institucional UPCommons estan dotats d’aquests sistemes d’indexació més flexibles. Per tant, tot i que als articles o altres documents l’autor hagi emprat la forma NBU (per evitar possibles indexacions incorrectes a algunes bases de dades), els índexs alfabètics d’aquests sistemes poden mostrar formes més completes i, conseqüentment, proporcionen resultats d’informació més precisos en les cerques d’autors concrets.

Catàleg de les Biblioteques de la UPC

El Catàleg de les Biblioteques de la UPC és un sistema de recuperació d’informació dotat d’un mòdul de control d’autoritats que permet gestionar els noms dels autors de la següent manera:

• En el cas que l’autor hagi signat les seves obres sota diferents formes, es poden crear referències que remetin de les mateixes a la forma majoritàriament emprada. Per exemple:

• També es poden generar referències per diferenciar formes homònimes d’autors diferents, o per reflectir altres relacions com l’ús de pseudònims. Per exemple:

• En el cas que s’hagi de modificar la forma “acceptada”, el sistema permet canviar de forma automàtica tots els registres ja existents al catàleg.

També cal tenir en compte que el Catàleg de les Biblioteques de la UPC forma part del Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya, amb el qual comparteix el mateix programa de gestió de registres bibliogràfics i d’autoritats (Millennium)

Dins d’aquest àmbit de cooperació interbibliotecària, les Biblioteques de la UPC participen en el projecte CÀNTIC (Catàleg d’Autoritats de Noms i Títols de Catalunya),  projecte liderat per la Biblioteca de Catalunya que té com a objectiu la normalització dels punts d’accés dels documents que es troben als catàlegs bibliogràfics, millorant la comunicació entre els mateixos i sobretot afavorint la cerca i la recuperació de la informació.

UPCommons

• El nostre dipòsit institucional UPCommons té com a plataforma tecnològica el programa Dspace que, a diferència del catàleg, no disposa d’un sistema d’indexació que permeti generar referències d’un encapçalament concret a un altre.

• Seguint amb l’exemple anterior, si es fes servir la forma “Badia, Antoni” a UPCommons i algú el busqués pel seu nom complet “Badia Garganté, Antoni”, la inexistència d’una referència provocaria la pèrdua dels resultats existents sota la forma "Badia, Antoni".

A més, en cas que hi hagués un segon autor amb el mateix nom de pila i primer cognom, l’ús de la forma “Badia, Antoni” suposaria la recuperació incorrecta de documents d’autors diferents sota el mateix epígraf.

• Per aquest motiu, s’està treballant per detectar i corregir els noms d’autor actualment duplicats al dipòsit, així com per establir formes completes que evitin la recuperació de documents de diferents autors sota una mateixa entrada o altres pèrdues d'informació.

Conclusió

• Tal i com s’ha dit abans, és molt important tenir en compte que tot i que als articles o altres documents l’autor hagi emprat la forma NBU (per evitar possibles indexacions incorrectes a algunes bases de dades), hi ha sistemes com el nostre catàleg o dipòsit que permeten gestionar els índexs alfabètics d’una forma més flexible.

• Per tant, aquests sistemes poden mostrar formes més completes i/o referències als corresponents índexs d’autor i, conseqüentment, proporcionen uns resultats més precisos en les cerques d’autors concrets.

• La coincidència dels epígrafs acceptats a aquests índexs amb la forma NBU no és necessària, ja que els sistemes on es troben no fan cap conversió automàtica dels mateixos i, per tant, poden oferir formes més completes i precises.

Més informació

Podeu trobar més informació a:

 Recomanacions per signar els treballs científico tècnics: tutorial

 UPC. Gabinet del Rector. Identificació gràfica corporativa [en línia] : Acord núm. 58/2012 del Consell de Govern pel qual s’aprova la Identitat gràfica corporativa. Document CG 2/5 2012 aprovat pel Consell de Govern celebrat el dia 02/05/2012 [Consulta: 23 de gener de 2012]. Disponible a:  <https://www.upc.edu/comunicacio/eines/identitat/manual-didentitat-grafica-corporativa-1>