• Què és una llicència Creative Commons?
• Quines llicències CC existeixen?
• Qué són les llicències GNU?
• Què és l'Scholar’s Copyright Addendum Engine (SCAE)?
• Cercadors d'obres distribuïdes sota llicències CC
• Webs amb materials escrits, gràfics, sonors o visuals distribuïts sota llicències CC
• Webs amb materials escrits, gràfics, sonors o visuals distribuïts sota altres tipus de llicències
• Llicències d'ús de recursos electrònics: models i recomanacions

• + informació

Què és una llicència Creative Commons?

La Llei de Propietat Intel·lectual (LPI)  reserva als autors els drets exclusius de reproducció, distribució i comunicació pública , i només permet als usuaris de les obres creades alguns usos concrets com són el dret a la còpia privada o el dret de cita. En cas que es vulguin fer altres usos més permissius, cal obtenir l’autorització expressa dels autors i/o titulars dels drets d’explotació.

Alguns autors volen facilitar l’ús de les obres que distribueixen a la xarxa per tal de garantir l’accés obert a la informació i al coneixement, motiu pel qual les posen a disposició de la comunitat internacional mitjançant llicències d'ús del tipus "copyleft”. Aquestes llicències indiquen clarament a la persona que les utilitzarà de quins permisos disposa per fer-ho i sota quines condicions.

Un dels models de llicència més emprats darrerament és la que impulsa la Creative Commons Foundation. Les obres que s'ofereixen sota aquesta llicència poden ser reproduïdes, distribuïdes i comunicades públicament, tot i que l’autor també pot autoritzar altres usos més permissius com són la modificació i/o comercialització de les mateixes.

En qualsevol cas, sempre s’han de citar i reconèixer els autors originals, així com indicar de forma clara les condicions de la llicència en cas que es reutilitzi o difongui l'obra.

Per tant, les obres a les quals s'atorga una llicència Creative Commons permeten:

• Reproduir l'obra

• Distribuir-la

• Fer-ne comunicació pública

• Si l'autor ho desitja, també pot autoritzar la modificació de la seva obra per crear-ne obres derivades (traduccions, etc.) i/o la seva comercialització

Quines llicències CC existeixen?

Les sis llicències d'ús alternatives a la Llei de Propietat Intel·lectual desenvolupades per Creative Commons són:

	Reconeixement: Es permet l'ús comercial de l'obra i de les possibles obres derivades, la generació i distribució de les quals també està permesa sense cap restricció.
	Reconeixement - NoComercial: Es permet la generació d'obres derivades sempre que no se'n faci un ús comercial. Tampoc es pot utilitzar l'obra original amb finalitats comercials.
	Reconeixement - NoComercial - CompartirIgual: No es permet un ús comercial de l'obra original ni de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s'ha de fer amb la mateixa llicència CC o amb una llicència equivalent a la que regula l'obra original. Es considera llicència equivalent una llicència CC amb els mateixos elements que l'original, de la mateixa versió o d'una versió posterior, i de qualsevol jurisdicció reconeguda per Creative Commons o no adaptada a cap jurisdicció ("unported").
	Reconeixement - NoComercial – SenseObraDerivada: No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.
	Reconeixement - CompartirIgual: Es permet l'ús comercial de l'obra i de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s'ha de fer amb la mateixa llicència CC o amb una llicència equivalent a la que regula l'obra original. Es considera llicència equivalent una llicència CC amb els mateixos elements que l'original, de la mateixa versió o d'una versió posterior, i de qualsevol jurisdicció reconeguda per Creative Commons o no adaptada a cap jurisdicció ("unported").
	Reconeixement - SenseObraDerivada: Es permet l'ús comercial de l'obra però no la generació d'obres derivades.

Quan un autor atorga una llicència CC a la seva obra mitjançant la web de Creative Commons, no només pot accedir a les icones i text complet de cadascuna de les sis llicències, sinó també el codi HTML corresponent. La inclusió d'aquest codi HTML a la pàgina web des d'on es difon l'obra, permet que aquesta sigui recuperable pels diversos cercadors que proporcionen totes les obres subjectes a llicències CC.

És important tenir en compte que l’autor té tot el dret moral i d’explotació de la seva obra i, per tant, pot comunicar-la públicament a un dipòsit institucional o pàgina web.

Tot i això, en el cas d’obres publicades o de propera publicació ha de tenir present que només ho podrà fer si no ha cedit o cedirà en exclusiva a una tercera persona (editor) el dret d’explotació d’aquella obra, en especial el dret de comunicació pública que és el que li permetria de penjar el seu document al web o dipòsit. En cas contrari, no pot penjar-lo sense el seu permís (la majoria d’editors comercials internacionals permeten l’autoarxiu en dipòsits digitals amb possibles limitacions).

Si l’autor desconeix en quina situació ha transferit els seus drets d’explotació i no sap si pot comunicar públicament l’obra, ha de consultar el full d’acceptació de les normes de publicació o el full de cessió de drets, en el cas de revistes o congressos, o el contracte d’edició en el cas de monografies.

Si no disposa d’aquesta informació, pot consultar a Internet les bases de dades Sherpa (revistes internacionals) o Dulcinea (revistes espanyoles), on s’han analitzat les polítiques de drets d’autor dels principals editors comercials científicotècnics.

Si l’obra no ha estat publicada pot fer-se la seva comunicació al dipòsit o al web sense cap mena de problema. Si es vol publicar en el futur cal considerar, però, la possibilitat de què la política de la publicació només accepti treballs no difosos amb anterioritat.

Igualment és important tenir en compte que en cas que es tingui previst sol·licitar una patent en el futur, qualsevol divulgació prèvia de la invenció o publicació alguna que la descrigui, poden afectar a la novetat i a la validesa de la patent sol·licitada. Per tant, en aquest cas és preferible no fer difusió de l’obra.

 Què són les llicències GNU?

Les llicències GNU són llicències de software lliure amb què els autors disposen d'una eina amb què autoritzar l'execució dels seus programaris de forma lliure.

Existeixen diverses llicències GNU, entre les quals destaquen la GNU General Public License (GPL o GPL ordinària) i la GNU Lesser General Public License (LGPL o GPL reduïda).

GNU General Public License (GPL)

La llicència GNU GPL permet els següents usos sempre i quan es faci servir en programes lliures:

• Executar el programa per a qualsevol finalitat, incloses les de caire comercial
• Estudiar com funciona el programa i adaptar-lo a les pròpies necessitats
• Redistribuir còpies del programa per ajudar a terceres persones 
• Millorar el programa i difondre les millores al públic, per tal que tota la comunitat se'n beneficiï

Les condicions per poder exercir les llibertats especificades són:

• Si es copia o distribueix el programa, aquest ha d’anar acompanyat del corresponent codi font llegible per màquines o un oferiment escrit per subministrar el corresponent codi font complet (sense aquest codi, l'estudi i modificació del software no seria viable)
• Les còpies que es distribueixin del programa han d’anar acompanyades d’un avís referent als drets d'autor, així com d’una còpia de la llicència GNU GPL
• Si es modifiquen les còpies del programa o alguna de les seves parts, o si es desenvolupa un programa basat en ell, es pot distribuir l'obra resultant només si també s’acompanya d'un avís referent als drets d'autor, així com d'una còpia de la llicència GNU GPL

+ informació

GNU Lesser General Public License (LGPL)

La llicència GNU LGPL permet els mateixos usos que la GNU GPL en programes privatius (mentre que la GNU GPL només els permet en programes lliures).

La llicència GNU LGPL està destinada a biblioteques de programari més que a programes executables.

Les condicions per poder exercir les llibertats especificades són:

• Si es copia o distribueix la biblioteca, aquesta ha d’anar acompanyada del corresponent codi font llegible per màquines o un oferiment escrit per subministrar el corresponent codi font complet
• Les còpies que es distribueixin de la biblioteca han d’anar acompanyades d’un avís referent als drets d'autor i a la llicència GNU LGPL atorgada, així com d’una còpia de la llicència GNU GPL
• Si es modifiquen les còpies de la biblioteca o d’alguna de les seves parts, es pot distribuir la biblioteca resultant només si també s'hi atorga una llicència GNU LGPL o GNU GPL. Tanmateix, els programes enllaçats a la biblioteca poden estar subjectes a altres llicències sempre que la pròpia biblioteca pugui ser modificada

+ informació

Què és l'Scholar's Copyright Addendum Engine (SCAE)?

L'Scholar’s Copyright Addendum Engine és una eina en línia desenvolupada per Science Commons i per la Publishing and Academic Resources Coalition (SPARC) amb què els autors obtenen fàcilment un document on poder indicar als editors dels seus articles els drets d'autor que volen retenir. A continuació, només l'han d'imprimir i annexar al "copyright transfer agreement" (que han de signar i enviar a l'editor).

L'SCAE permet generar diferents annexos en funció dels drets que es vulguin retenir (comunicació immediata o amb embargament, atorgament d'una llicència CC, ...) . En qualsevol cas, els autors sempre es reserven el dret de comunicar els seus "peer-reviewed articles" als dipòsits institucionals, així com el dret de fer-los servir a les seves pròpies obres.

+ informació

Cercadors d'obres distribuïdes sota llicències CC

• Creative Commons own search page
  http://cat.creativecommons.org/raco/cerca.php

• Yahoo!’s CC-search
  http://search.yahoo.com/cc 

• Google Advanced Search page
  http://www.google.com/advanced_search [desplegueu l'opció "Usage Rights"]

Llicències d'ús de recursos electrònics: models i recomanacions

Els recursos electrònics contractats a un proveïdor sota una llicència d'ús només poden ser usats segons el que permet i/o prohibeix a la corresponent llicència d'ús. Aquesta llicència és objecte de negociació entre el proveïdor llicenciador ("licensor") i el client llicenciatari ("licensee") en el moment de la contractació.

Per exemple, aquest és el cas dels recursos contractats pel nostre Servei de Biblioteques i Documentació (revistes i llibres electrònics, bases de dades, ...).

Els següents enllaços faciliten informació i altres recursos a tenir en compte en la negociació per tal de trobar un equilibri entre els interessos d'ambdues parts:

• LIBLICENSE Software

Programari que facilita la creació a mida d'una llicència per a recursos electrònics. Gratuït.
http://www.library.yale.edu/~llicense/software.shtml

• Liblicense Standard Licensing Agreement

Model de llicència d'ús per a recursos electrònics recomanada per la Digital Library Federation.
http://www.library.yale.edu/~llicense/modlic.shtml

• The Liblicense Project

Projecte de la Yale University i altres universitats del món per tal de posar a disposició dels responsables de les contractacions de recursos electrònics un seguit de recomanacions i exemples de llicències de documents electrònics.
http://www.library.yale.edu/~llicense/index.shtml