Les còpies del material protegit fetes a copisteries o altres centres que tinguin aparells a disposició del públic (biblioteques, universitats, ...) no es consideren còpies privades, ja que només ho són les fetes al propi domicili de la persona copista sense fer-ne cap ús col·lectiu ni comercial.

Les entitats de gestió col·lectiva de drets de propietat intel·lectual atorguen llicències o autoritzacions de reproducció d’obres amb una sèrie de limitacions. Les copisteries o altres centres amb aparells a disposició del públic han de contractar aquestes llicències, l’import de les quals es negocia en funció del percentatge de còpies del material protegit que fan respecte al total.

Les llicències només permeten una reproducció parcial dels documents. Per exemple, les llicències contractades per biblioteques permeten als seus usuaris/àries la reproducció màxima d’un 20% de l’obra, mentre que altres empreses de reprografia només poden reproduir fins a un 10% de l’obra. Els articles es poden fotocopiar sencers encara que superin el 10% o 20% de la revista, però si es vol fotocopiar més d’un article del mateix número, es mantenen els percentatges establerts per la llicència.