Ciència-ficció a la UPC INICI NOVETATS LA COL·LECCIÓ PREMI UPC FÒRUMS ENLLAÇOS La col·lecció Novetats de la col·lecció Cercador Recomanem Suggereix la compra de títols Recomanem novel·les Miquel Barceló és enginyer aeronàutic, doctor en informàtica i catedràtic a la Facultat d'Informàtica de Barcelona de la UPC. En l'actualitat, dirigeix la col·lecció Nova d'Ediciones B. És també l'autor de, entre d'altres, Ciencia ficción: Guía de lectura, Paradojas: Ciencia en la ciencia-ficción, Testimoni de Narom (premi Juli Verne) i El otoño de las estrellas, les dues últimes les ha escrit juntament amb Pedro Jorge Romero. Barceló ha estat l'impulsor del Premi UPC de ciència-ficció que, des de l'any 1991, patrocina el Consell Social de la Universitat Politècnica de Catalunya. Com a reconegut expert en el tema, ens recomana les següents novel·les de cada dècada. Fent clic al títol de cada novel·la accedireu al llistat d'edicions disponibles a la col·lecció de les biblioteques. A través d'aquest llistat podreu accedir al llistat d'exemplars disponibles a cada biblioteca que, us recordem, podeu agafar en préstec. Tanmateix, si feu clic a la miniatura a qualsevol de les portades disponibles de cada novel·la se us mostrarà la mateixa ampliada. '50 | '60 | '70 | '80 | '90 '50 Fundación Asimov, Isaac El 1951 apareix en forma de llibre el primer volum d'una de les sèries més famoses i llegides de la ciència-ficció. Durant molts anys va constar només de tres novel·les, però al 1982 va aparèixer la seva continuació, Los límites de la fundación, que va obtenir quasi automàticament, el premi Hugo. El 1961 la trilogia inicial havia obtingut un Hugo especial a la millor sèrie de tots els temps. El hombre demolido Bester, Alfred Una obra fonamental i el primer premi Hugo de la història. Mostra una perfecta harmonia dels elements de la novel·la policíaca de misteri amb els de ciència-ficció, junt amb una qualitat literària poc freqüent en la ciència-ficció de la primera època. Les característiques fonamentals de la novel·la són el ritme i ll'estil narratiu, juntament amb la correcta extrapolació social i la visió d'un món on la telepatia és un factor present i quotidià i on no s'havia comès cap crim en els últims cent anys. També s'ha de destacar la riquesa en la caracterització psicològica dels personatges, característica poc freqüent en la ciència-ficció de l'època. En conjunt, una gran novel·la de qualitat superior i estil innovador que va aconseguir el primer premi Hugo. El fin de la infancia Clarke, Arthur Charles Encara que molts crítics destaquen els escassos valors narratius i la mediocritat literària de la novel·la (característica habitual en la prosa de Clarke), s'ha de reconèixer que el llibre és molt recomenable i justifica el gran èxit popular que va tenir, potser perquè de manera quasi inconscient combina adeqüadament els elements d'un mite mesiànic amb un rerefons de modernitat tecnològica. En qualsevol cas, és una novel·la imprescindible i d'agradable lectura, que trencarà més d'un "cliché" sobre Clarke, a qui molts consideren un autor eminentement científic, inclús obsessionat pel cientifisme. Tornar a l'inici '60 Cántico por Leibowitz Miller, Walter M. Jr. Va guanyar el Premi Hugo de 1961. Està formada per tres novel·les curtes de les quals s'en va iniciar la publicació el 1955 a les pàgines del Magazine of Fantasy and Science Fiction. La novel·la destaca per les subtils referències a les característiques de la vocació religiosa, la descripció de la vida a una comunitat aïllada i els comentaris sobre el tema de la naturalesa del coneixement científic i de la història. La qualitat dels relats és tal, que permet garantir l'admiració inclús dels que no troben massa acceptable aquesta ciència-ficció d'ideologia conservadora i el presumible excés de propaganda catòlica. Una lectura imprescindible, que resulta interessant comparar amb un altre llibre fonamental com Pavana (1968) del britànic Keith Roberts. Dune Herbert, Frank Premi Nebula 1965 (el primer dels atorgats a partir d'aleshores per la SFWA) i el premi Hugo 1966. Molts crítics i vàries llistes realitzades per votació popular la consideren la millor novel·la del gènere. L'obra de Herbert ha quedat marcada per l'èxit sense precedents d'aquesta obra, composta per dues novel·les breus aparegudes a Astounding (Dune World, el 1963, i Prophet of Dune, el 1965). El llibre va provocar un gran impacte entre els aficionats i, sorprenentment, va tenir un èxit inesperat fora del reduït món de la ciència-ficció. Amb el temps, es va converitr en el primer volum d'una sèrie de qualitat molt desigual i que resulta clarament inferior a la novel·la incial. La mano izquierda de la oscuridad Le Guin, Ursula K. Premi Hugo i Nebula. Representa el salt a la fama d'una de les millors creadores dels anys setanta i una reflexiva introducció de la temàtica del paper dels sexes en la ciència-ficció. Una novel·la imprescindible entre les moltes d'aquesta escriptora que mereixen aquest qualificatiu. Molts crítics consideren que és l'obra mestra de Le Guin, encara que Miquel Barceló prefereix declarar-se incapaç d'escollir entre aquesta o El nombre del mundo es bosque (1976) o, Los Desposeídos (1974). Tornar a l'inici '70 Los propios Dioses Asimov, Isaac Una gran obra, justament guardonada amb els premis Hugo, Nebula i Locus, que suposa el retrobament d'Asimov amb la novel·la, extensió que havia deixat de cultivar durant més de quinze anys. L'interès d'Asimov per la sociologia de la ciència i la disciplinada imaginació amb què concep els seus estranys alienígenes són alguns dels millors elements d'aquesta novel·la. La segona part és francament fascinant, mentre que les altres dues representen un dels exponents de la millor producció d'Asimov. Sens dubte, és la millor novel·la d'Asimov i un llibre de lectura imprescindible per captar la riquesa del gènere. La guerra interminable Haldeman, Joe Premi Hugo, Nebula i Locus, representa un veritable contrapunt ideològic a la famosa Tropas del espacio (1959), de Heinlein. Haldeman, excombatent ferit al Vietnam, contempla el militar desde un punt de vista molt diferent al de Heinlein. Els crítics l'han comparada també amb El juego de Ender (1985), de Card, que explica una guerra similar, encara que en aquest cas, l'atenció recau en la psicologia del protagonista. Pórtico Pohl, Frederik Un dels llibres més premiats de la dècada. Inicia una tetralogia de gran abast i interès. Va obtenir els premis Hugo, Nebula, Locus i el John W. Campbell Memorial. El primer èxit del primer llibre ha portat a l'aparició d'una tetralogia formada per: Pórtico, Tras el incierto horizonte, El encuentro i Los anales de los Heechees. És impossible citar breument la riquesa conceptual i narrativa d'aquesta sèrie, que sorprèn per l'habilitat en el maneig i exposició de gran qualitat d'idees avançades, tant de física i de la informàtica com de les ciències socials i la psicologia. Una verdadera meravella de lectura imprescindible. Tornar a l'inici '80 Cronopaisaje Benford, Gregory Premis Nebula i John W. Campbell Memorial de 1981. En l'opinió de molts crítics, és una de les millors novel·les que ha produït la ciència-ficció en tota la seva història. Inaugura un nou tipus de ciència-ficció en la que, malgrat la importància de l'element científico-tecnològic, el fonamental és la reflexió sobre la personalitat, la vida i els problemes dels qui fan la ciència. Una novel·la fonamental en la descripció de com s'elabora la ciència i la difícil relació entre científics i administradors; amb una brillant paradoxa temporal i un missatge d'intenció ecologista. Destaca en la versió anglesa, la contraposició entre els personatges que utilitzen l'anglès britànic i els que parlen en americà, característica que, evidentment, s'ha perdut a la versió espanyola. Marea estelar Brin, David El llibre revelació d'un dels més famosos nous autors dels anys vuitanta. Va obtenir els premis Hugo, Nebula i Locus. Un intel·ligent i el·laborat esquema que guarda tot el sabor i la meravella de la més clàssica ciència-ficció modernitzada a l'estil dels anys vuitanta. De lectura amena i recomenada. El juego de Ender Card, Orson Scott Novel·la basada en un relat del mateix títol publicat a Analog el 1977 i que va representar per Card el premi Campbell a l'autor més prometedor de l'any, a més d'haver estat finalista en els premis Hugo de 1978. La versió en novel·la va obtenir tant el premi Hugo com el Nebula, i la seva continuació, La voz de los muertos (1986), va aconseguir encara més premis i va obtenir l'Hugo, el Nebula i el Locus. Va ser la primera vegada que un autor aconseguia l'Hugo durant dos anys consecutius i també la primera vegada que dues obres consecutives d'una mateixa sèrie obtenien els màxims guardons del gènere. Tornar a l'inici '90 Hyperion Simmons, Dan Esplèndida i intensa, enlluernadora i complexa. És el relat definitiu sobre els orígens de tot. Simmons presenta un relat múltiple sobre la intel·ligència, la vida, la galàxia, els universos alternatius i tota la resta. El libro del día del juicio final Willis, Connie Al final d'aquest segle, que ha vist tantes catàstrofes, recordar les catàstrofes de segles anteriors posa les coses en perspectiva. A aquesta novel·la, una viatgera del temps arriba a Anglaterra en temps de la Pesta Negra. La nostra heroïna sobreviu, encara que no sense viure primer moments d'angustia. Marte rojo Robinson, Kim Stanley L'antiga ciència-ficció ho veia fàcil: Mart seria el següent planeta a ser atrapat, encara que no resultaria molt interessant colonitzar-lo. Seria un pas més cap a les estrelles. Encara que, desde els satèl·lits Sputnik, la nostra comprensió de les coses s'ha enfosquit. Mart no és tan fàcil d'aconseguir i seria molt interessant colonitzar-lo. Aquesta novel·la ens explica que la terraformació podria ser possible. Els detalls són minuciosos i il·luminadors. Els protagonistes són complexos. La tensió és gran. El debat ètic sobre la terraformació és incisiu. © Universitat Politècnica de Catalunya. Servei de Biblioteques i Documentació.|webmaster.BRGF@upc.edu |