Aquest mes ressenya de "Neuroarquitectura" d'Ana Mombiedro.
Què és la neuroarquitectura?
Amb un to amè i un llenguatge planer, Ana Mombiedro ens parla de tu per proposar un viatge per mitjà dels sentits i intentar explicar que entén ella per neuroarquitectura.
Des del primer capítol, dialoga amb el lector i apel·la a la seva curiositat per deixar anar idees i conceptes, barrejant disciplines com ara psicologia, arquitectura, somàtica, biologia… i donar llum a què es podria considerar neuroarquitectura.
Segons l’autora, és molt important que, en el moment de dissenyar i construir espais, sigui considerat l’ús que tindran i les persones que els faran servir perquè les seves sensacions i la seva manera de ser en aquests espais, és el que ha de guiar l’arquitecte per aconseguir que la seva obra tingui el màxim sentit. En paraules seves: “La tarea ética de la arquitectura es velar por la salud emocional de sus habitantes”.
Si entenem com funciona el cervell, com rep i processa els estímuls, podrem entendre que els llocs on es desenvolupa la nostra vida ens influencien i són capaços de crear sensacions plaents o a l'inrevés.
Amb l’ajut d’abundants exemples i exercicis pràctics que podem realitzar, Mombiedro va fent petites pases que ens ajuden a entendre aquest nou enfocament de l’arquitectura, més emocional, potser més individualitzat i tot, fins a respondre la pregunta inicial: podriem entendre per neuroarquitectura l’observació de l’espai des del funcionament del sistema nerviós?
És, en conclusió, un text didàctic i curiós amb el qual ampliar la perspectiva respecte de l’arquitectura més normativa i fer un pas per acostar-la a l’ús real a la vida quotidiana.