Manuel de Solà-Morales (1939-2012). Arquitecte i urbanista, dedicat especialment als problemes de disseny urbà. Deixeble de Ludovico Quaroni a Roma i de Josep Lluís Sert a Harvard.

 

Catedràtic d’Urbanisme a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Fundador i director, des de 1968, del Laboratori d’Urbanisme de Barcelona, grup investigador de la morfologia urbana.

 

Fou director de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona de 1994 a 1998, membre de l'Academie Française de l'Architecture (2003) i doctor Honoris Causa per la Universitat de Lovaina (2004).
 

Oficina professional a Barcelona. Influent en l’urbanisme de Barcelona, en els treballs relacionats amb els Jocs Olímpics de 1992, i especialment en les idees per a la transformació del front marítim i la realització, àmpliament coneguda, del Moll de la Fusta. Projectes realitzats en diferents ciutats europees (Berlín, Salzburg, Nàpols, Rotterdam, Saint-Nazaire, Amberes, Tesalònica, Gènova, Almere, Trieste, Oporto, La Haia, etc.).

 

Autor de estudis, llibres, articles i exposicions destacant els texts Deu lliçons sobre Barcelona i De Cosas Urbanas com més característics de la seva producció . Editor de las col·leccions Materiales de la ciudad i Ciencia urbanística. Fundador i redactor d’Arquitecturas Bis, UR; urbanismo revista. Redactor de Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme, Lotus international : rivista trimestrale di architettura, Casabella, Perspecta, Archis, Daidalos, etc.

La seva obra ha estat reconeguda a nivell nacional i internacional, mereixedor d’importants premis i reconeixements tant pel seu treball professional com per les seves aportacions en el camp de la investigació urbanística.